Gènesi 18:4-15

Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent. Ells li van respondre: – Fes tal com has dit. Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: – Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets. Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li van preguntar: – On és Sara, la teva esposa? Abraham va respondre: – És dintre la tenda. Un dels hostes va afegir: – L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?» El Senyor digué a Abraham: – Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: – Sí que has rigut!