Gènesi 12:10-20

Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai: – Ets una dona molt bonica. Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. Fes-me el favor de dir que ets la meva germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida. Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s’adonaren que Sarai era molt bonica. També la van veure alguns oficials del faraó i, davant d’ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del faraó. Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram. Llavors el faraó va cridar Abram i li digué: – Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa? Vas dir-me que era la teva germana, i jo l’he presa per esposa! Aquí tens la teva muller; agafa-la i vés-te’n. El faraó va manar que uns homes conduïssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posseïa.