Gènesi 12:10-20
Gènesi 12:10-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Esdevingué una època de fam al país i Abram va baixar cap a l’Egipte, amb intenció de quedar-s’hi, perquè la fam era aclaparadora en aquella terra. Quan ja eren a punt d’entrar a l’Egip-te, digué a Sarai, la seva muller: “Vet aquí que tu ets una dona de molt bon veure, i quan els egipcis et vegin, diran: ‘És la seva muller’; i em mataran a mi, i a tu et deixaran viva. Per tant, digues que ets la meva germana, i així, per la deferència que et tindran, em tractaran bé i gràcies a tu podré conservar la vida.” I així va ser. Quan Abram va entrar a l’Egipte, els egipcis s’adonaren que la dona era molt bonica. Uns oficials del faraó la van veure i en feren grans elogis davant d’ell, de manera que la dona fou conduïda a la casa del faraó. Aquest va tractar Abram amb defe-rència per causa d’ella, i així obtingué ovelles, vaques, ases, esclaus i esclaves, someres i camells. Però el Senyor va atacar el faraó i la seva família amb greus plagues, per causa de Sarai, la muller d’Abram. Llavors el faraó féu venir Abram i li digué: “Què és això que has fet amb mi? Per què no em vas dir que era la teva muller? Per què vas dir: ‘És la meva germana’, fent que jo la prengués per muller? Mira, aquí tens ara la teva muller: agafa-la i vés-te’n!” I el faraó li va disposar una escorta que el dugués a fora, amb la seva muller i amb tot el que posseïa.
Gènesi 12:10-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai: – Ets una dona molt bonica. Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. Fes-me el favor de dir que ets la meva germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida. Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s’adonaren que Sarai era molt bonica. També la van veure alguns oficials del faraó i, davant d’ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del faraó. Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram. Llavors el faraó va cridar Abram i li digué: – Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa? Vas dir-me que era la teva germana, i jo l’he presa per esposa! Aquí tens la teva muller; agafa-la i vés-te’n. El faraó va manar que uns homes conduïssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posseïa.