Gàlates Introducció
Introducció
La regió de Galàcia, pròpiament, és l’altiplà, al centre de l’Àsia Menor, que es troba entorn de la ciutat d’Ancira (l’actual Ankara). Un centenar de quilòmetres cap al sud hi ha les regions de Pisídia, Frígia i Licaònia, que foren evangelitzades per Pau i Bernabé durant el primer viatge missioner (Ac 13-14). Tot i que la major part del territori d’aquestes regions formava aleshores amb Galàcia la província romana del mateix nom, els habitants de la província no eren pas anomenats «gàlates», com fa Ga 3,1. Per tant, sembla que els destinataris de la carta no són els cristians de Pisídia, de Frígia i de Licaònia, sinó els gàlates pròpiament dits, que Pau va evangelitzar tot sol, després dels fets que explica en 2,1-10.
Pau i els cristians de Galàcia
Galàcia seria, doncs, el primer territori que Pau evangelitzà després de separar-se de Bernabé (Ac 15,36-41). Un cop visitades les ciutats on l’evangeli ja havia estat predicat (Ac 16,1-5), tot fent camí cap a les costes del mar Egeu, Pau es devia aturar a Galàcia (Ac 16,6) per culpa d’una malaltia que el feia sentir poc presentable per a anunciar l’evangeli a uns pagans supersticiosos (Ga 4,13). Però aquells gàlates no es van pas apartar d’ell com si fos portador d’un malefici, sinó que el reberen «com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix» (4,14).
Aquest fet va significar una gran revelació per a Pau: volia dir que els pagans, no sols eren capaços d’entusiasmar-se pel Déu dels jueus, sinó també d’acceptar la creu de Crist. Encara més, volia dir que Déu havia unit la seva força salvadora al misteri de la creu i que, per tant, com més ell participés d’aquell misteri (i la malaltia era una manera concreta de participar-ne), més revestit seria d’aquell poder.
Al cap de pocs anys, però, aquells mateixos gàlates van decebre l’apòstol completament. Ells, que havien experimentat l’eficàcia sobrehumana de la creu de Crist, acompanyada, a més, de l’efusió de l’Esperit i de molts prodigis (3,5), es deixaren «fascinar» (3,1) per uns que els van dir que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no es podien salvar (5,2-3; 6,12-13). Declarar nul, per una suposada fidelitat a la Llei, aquell esclat de dons de l’Esperit, era un absurd incomprensible que exigia una resposta immediata. Per això Pau escriu la carta. Ens trobem probablement a l’hivern dels anys 56-57.
No sabem com va acabar, la crisi de Galàcia. Sobre Corint, per exemple, on també hi hagué una crisi comunitària, ens ha arribat una carta sencera de reconciliació (la segona als Corintis) i al·lusions molt valuoses en altres escrits (Ac 20,2-3; Rm 15,23.26). De Galàcia, en canvi, únicament conservem aquesta carta de Pau, però no tenim cap notícia, directa o indirecta, que ens permeti de saber el cas que els gàlates en van fer. L’únic text que podem citar sobre la continuïtat de la relació entre Pau i Galàcia és 2Tm 4,10: «Crescent se n’ha anat a Galàcia». Podem pensar, doncs, que algun representant de Galàcia devia acompanyar l’apòstol en el seu viatge a Jerusalem i fins i tot en els possibles viatges posteriors.
Contingut de la carta
Com passa sovint en les cartes de Pau, i en aquesta potser més que en cap altra, no cal buscar-hi una exposició sistemàtica d’idees o temes. Pau escriu mogut per la necessitat de respondre a una problemàtica greu i concreta que viu la comunitat, i en aquest cas ho fa amb un apassionament particular.
Això explica el començament més aviat eixut de la Carta als Gàlates. En efecte, després d’una salutació que ja conté algun aspecte ombrívol (1,4), Pau substitueix l’elogi habitual per la recriminació directa (1,6). Al llarg de la carta trobarem paraules fortes (3,1.3) i expressions molt dures (5,12), al costat, però, de mostres d’agraïment (4,12-15) i detalls de tendresa (4,19-20).
Després que, en el pròleg, Pau ha pronunciat una maledicció contra els qui anuncien un evangeli diferent del que ell va anunciar i que els gàlates van acollir (1,6-10), Pau reivindica la seva condició d’apòstol i fa un repàs de la seva vida d’ençà que era perseguidor de l’Església (1,11-2,10). L’esment d’un conflicte sorgit a Antioquia entre ell i Cefes (Pere) serveix perquè iniciï l’exposició dels seus arguments sobre la qüestió que ha motivat la carta (2,11-21): alguns volen que tothom se circumcidi com a condició indispensable per a accedir a la salvació que Déu ofereix als homes a través de la mort i resurrecció de Jesucrist.
En la secció següent de la carta (3,1-5,12), Pau busca arguments per a fer veure als gàlates que Jesucrist ens ha portat la llibertat i que no s’han de deixar arrossegar altra vegada cap a l’esclavatge de la Llei. Després de fer una crida a contraposar els dons de l’Esperit a les obres de la Llei (3,1-5), Pau recorre a l’Escriptura, i en concret a la història d’Abraham, per a fer comprendre als gàlates que la promesa de Déu al pare del poble d’Is-rael està destinada a tots els pobles, per mitjà de la fe en Jesucrist (3,6-29). Jesucrist és el qui, en la plenitud del temps, ens ha alliberat de la Llei i ha fet que poguéssim rebre la condició de fills de Déu (4,1-11). A partir d’aquesta reflexió, Pau expressa el seu temor que els gàlates es deixin sotmetre altra vegada a l’esclavatge (4,12-20), i els recorda, amb l’al·legoria dels dos fills d’Abraham, que són cridats a la llibertat (4,21-31) i que han de mantenir-se en la vida nova que ve de Jesucrist (5,1-12).
L’última part de la carta (5,13-6,10) parla dels fruits de l’Esperit que s’han de manifestar en els qui han estat alliberats per la fe en el Crist. Pau els contraposa a les conseqüències dels desigs terrenals (5,13-26). Finalment, treu algunes conclusions amb vista a les relacions comunitàries i a la vida personal dels creients (6,1-10).
En la cloenda de la carta, Pau torna al motiu que ha originat el seu escrit i recorda als gàlates que l’única cosa que salva és la creu de Jesucrist. Ell ha inaugurat una creació nova a la qual s’accedeix per la fe i en la qual l’home, alliberat de la Llei, viu d’acord amb l’Esperit (6,11-18).
La llibertat cristiana
Pau és conscient que l’actitud adoptada pels gàlates posa en qüestió tot l’evangeli. En efecte, no es tractava únicament de l’acceptació de les normes i rituals jueus, sinó que en el fons hi havia la convicció que allò que ens fa justos davant de Déu és el compliment de les obres de la Llei. Amb aquesta postura es dilueix el valor de la fe, i la mort de Crist perd el seu sentit. Pau, per tal de combatre aquestes idees, desenvoluparà una reflexió teològica a partir de la distinció entre aquests termes oposats: «Llei» - «fe», «esclavatge» - «filiació», «Esperit» - «desigs terrenals». D’altra banda, l’apòstol farà una defensa aferrissada de la llibertat dels fills de Déu, de l’Esperit com a impulsor de la vida dels creients i de l’evangeli de Jesucrist com a punt de referència únic.
Els temes fonamentals de la vida cristiana són tractats en aquesta carta a causa del problema sorgit a Galàcia; més tard, Pau els reprendrà, amb més amplitud i fins i tot amb més profunditat, en la Carta als Romans.
S'ha seleccionat:
Gàlates Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso