Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament. Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, va dir a Esdres:
– Hem estat infidels al nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres, pertanyents a la població d’aquest país. Malgrat tot, el poble d’Israel encara pot tenir esperança. Fem ara un pacte amb el nostre Déu i comprometem-nos a fer marxar totes aquestes dones i els seus fills. Així nosaltres, servents teus, seguirem el teu parer i el parer de tots els qui respecten els manaments del nostre Déu. Que es faci tal com mana la seva Llei. Aixeca’t, doncs, que és feina teva. Nosaltres et farem costat. Sigues ferm i actua!
Llavors Esdres s’alçà i va fer jurar als caps dels sacerdots levites i de tot Israel que actuarien tal com Xecanià havia proposat. I ho van jurar. Després Esdres es retirà de davant el santuari de Déu, se’n va anar a l’estança de Jehohanan, fill d’Eliaixib, i va quedar-s’hi. Però no menjà pa ni begué aigua, perquè estava afligit per la infidelitat dels repatriats.
Per tot Judà i a Jerusalem van fer publicar l’ordre que tots els repatriats es congreguessin a Jerusalem. Al qui no s’hi presentés dins els tres dies següents, d’acord amb la decisió dels caps del poble i dels notables, li serien confiscats els béns i ell seria exclòs de la comunitat dels repatriats.
Al cap de tres dies, el vint del mes novè, tots els homes de Judà i de Benjamí s’havien reunit a Jerusalem. Tot el poble estava aplegat a la plaça del temple, tremolant no solament per tot l’afer sinó també per la pluja que queia. El sacerdot Esdres es posà dret i els digué:
– Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d’Israel. Reconeixeu ara l’honor que deveu al Senyor, Déu dels vostres pares, i feu la seva voluntat: aparteu-vos dels altres habitants del país, separeu-vos de les dones d’origen estranger.
Llavors tota l’assemblea respongué en veu alta:
– Tens raó. Complirem el que ens dius. Però el nostre poble és nombrós i ara som a l’estació de les pluges: no ens podem quedar més a la intempèrie. A més, no és feina d’un dia o dos, perquè som molts els qui hem pecat en aquest afer. Proposem que es quedin els nostres caps en representació de tota l’assemblea: tots els israelites que s’hagin casat amb dones estrangeres, que vinguin en dates determinades, acompanyats dels notables i dels jutges de les seves respectives poblacions. Així podrem allunyar la indignació del nostre Déu, que hem provocat amb el nostre comportament.
Jonatan, fill d’Assahel, i Jahzeià, fill de Ticvà, als quals feren costat Meixul·lam i el levita Xabetai, van ser els únics que s’hi van oposar. De tota manera, els israelites repatriats van actuar d’acord amb la proposta. El sacerdot Esdres va escollir, designant-los nominalment, uns quants homes, caps de llinatge, que representessin els diversos llinatges. Aquests homes començaren les sessions per a examinar la qüestió el dia primer del mes desè, i acabaren de tractar el cas de tots els homes que s’havien casat amb dones estrangeres el dia primer del mes primer de l’any següent.
Aquesta és la llista dels qui s’havien casat amb dones estrangeres.
Dels sacerdots:
Maasseià, Elièzer, Jarib i Guedalià, descendents de Jeixua, fill de Jossadac, i dels seus germans. Aquests es van comprometre a fer marxar les seves dones i cada un va oferir un moltó en sacrifici d’expiació pel seu pecat. Hananí i Zebadià, descendents d’Immer. Maasseià, Elià, Xemaià, Jehiel i Uzià, descendents d’Harim. Elioenai, Maasseià, Ixmael, Netanel, Jozabad i Elassà, descendents de Paixhur.
Dels levites:
Jozabad, Ximí, Quelaià (anomenat també Quelità), Petahià, Jehudà i Elièzer.
Dels cantors:
Eliaixib.
Dels porters:
Xal·lum, Tèlem i Urí.
De la resta dels israelites:
Ramià, Izià, Malquià, Miamín, Elazar, Malquià i Benaià, descendents de Paroix. Matanià, Zecarià, Jehiel, Abdí, Jeremot i Elià, descendents d’Elam. Elioenai, Eliaixib, Matanià, Jeremot, Zabad i Azizà, descendents de Zatú. Jehohanan, Hananià, Zabai i Atlai, descendents de Bebai. Meixul·lam, Mal·luc, Adaià, Jaixub, Xeal i Ramot, descendents de Baní. Adnà, Quelal, Benaià, Maasseià, Matanià, Bessalel, Binnui i Menaixè, descendents de Pahat-Moab. Elièzer, Ixià, Malquià, Xemaià, Ximon, Biniamín, Mal·luc i Xemarià, descendents d’Harim. Matenai, Matatà, Zabad, Elifèlet, Jeremai, Menaixè i Ximí, descendents d’Haixum. Maadai, Amram, Uel, Benaià, Bedeià, Queluhu, Vanià, Meremot, Eliaixib, Matanià, Matenai, Jaassai, Baní, Binnui, Ximí, Xelemià, Natan, Adaià, Macnadebai, Xaixai, Xarai, Azarel, Xelemiahu, Xemarià, Xal·lum, Amarià i Jossef, descendents de Baní. Jeiel, Matitià, Zabad, Zebinà, Jadai, Joel i Benaià, descendents de Nebó.
Tots aquests s’havien casat amb dones estrangeres, i alguns ja n’havien tingut fills.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
