Esdres 10:1-44
Esdres 10:1-44 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament. Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, va dir a Esdres: – Hem estat infidels al nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres, pertanyents a la població d’aquest país. Malgrat tot, el poble d’Israel encara pot tenir esperança. Fem ara un pacte amb el nostre Déu i comprometem-nos a fer marxar totes aquestes dones i els seus fills. Així nosaltres, servents teus, seguirem el teu parer i el parer de tots els qui respecten els manaments del nostre Déu. Que es faci tal com mana la seva Llei. Aixeca’t, doncs, que és feina teva. Nosaltres et farem costat. Sigues ferm i actua! Llavors Esdres s’alçà i va fer jurar als caps dels sacerdots levites i de tot Israel que actuarien tal com Xecanià havia proposat. I ho van jurar. Després Esdres es retirà de davant el santuari de Déu, se’n va anar a l’estança de Jehohanan, fill d’Eliaixib, i va quedar-s’hi. Però no menjà pa ni begué aigua, perquè estava afligit per la infidelitat dels repatriats. Per tot Judà i a Jerusalem van fer publicar l’ordre que tots els repatriats es congreguessin a Jerusalem. Al qui no s’hi presentés dins els tres dies següents, d’acord amb la decisió dels caps del poble i dels notables, li serien confiscats els béns i ell seria exclòs de la comunitat dels repatriats. Al cap de tres dies, el vint del mes novè, tots els homes de Judà i de Benjamí s’havien reunit a Jerusalem. Tot el poble estava aplegat a la plaça del temple, tremolant no solament per tot l’afer sinó també per la pluja que queia. El sacerdot Esdres es posà dret i els digué: – Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d’Israel. Reconeixeu ara l’honor que deveu al Senyor, Déu dels vostres pares, i feu la seva voluntat: aparteu-vos dels altres habitants del país, separeu-vos de les dones d’origen estranger. Llavors tota l’assemblea respongué en veu alta: – Tens raó. Complirem el que ens dius. Però el nostre poble és nombrós i ara som a l’estació de les pluges: no ens podem quedar més a la intempèrie. A més, no és feina d’un dia o dos, perquè som molts els qui hem pecat en aquest afer. Proposem que es quedin els nostres caps en representació de tota l’assemblea: tots els israelites que s’hagin casat amb dones estrangeres, que vinguin en dates determinades, acompanyats dels notables i dels jutges de les seves respectives poblacions. Així podrem allunyar la indignació del nostre Déu, que hem provocat amb el nostre comportament. Jonatan, fill d’Assahel, i Jahzeià, fill de Ticvà, als quals feren costat Meixul·lam i el levita Xabetai, van ser els únics que s’hi van oposar. De tota manera, els israelites repatriats van actuar d’acord amb la proposta. El sacerdot Esdres va escollir, designant-los nominalment, uns quants homes, caps de llinatge, que representessin els diversos llinatges. Aquests homes començaren les sessions per a examinar la qüestió el dia primer del mes desè, i acabaren de tractar el cas de tots els homes que s’havien casat amb dones estrangeres el dia primer del mes primer de l’any següent. Aquesta és la llista dels qui s’havien casat amb dones estrangeres. Dels sacerdots: Maasseià, Elièzer, Jarib i Guedalià, descendents de Jeixua, fill de Jossadac, i dels seus germans. Aquests es van comprometre a fer marxar les seves dones i cada un va oferir un moltó en sacrifici d’expiació pel seu pecat. Hananí i Zebadià, descendents d’Immer. Maasseià, Elià, Xemaià, Jehiel i Uzià, descendents d’Harim. Elioenai, Maasseià, Ixmael, Netanel, Jozabad i Elassà, descendents de Paixhur. Dels levites: Jozabad, Ximí, Quelaià (anomenat també Quelità), Petahià, Jehudà i Elièzer. Dels cantors: Eliaixib. Dels porters: Xal·lum, Tèlem i Urí. De la resta dels israelites: Ramià, Izià, Malquià, Miamín, Elazar, Malquià i Benaià, descendents de Paroix. Matanià, Zecarià, Jehiel, Abdí, Jeremot i Elià, descendents d’Elam. Elioenai, Eliaixib, Matanià, Jeremot, Zabad i Azizà, descendents de Zatú. Jehohanan, Hananià, Zabai i Atlai, descendents de Bebai. Meixul·lam, Mal·luc, Adaià, Jaixub, Xeal i Ramot, descendents de Baní. Adnà, Quelal, Benaià, Maasseià, Matanià, Bessalel, Binnui i Menaixè, descendents de Pahat-Moab. Elièzer, Ixià, Malquià, Xemaià, Ximon, Biniamín, Mal·luc i Xemarià, descendents d’Harim. Matenai, Matatà, Zabad, Elifèlet, Jeremai, Menaixè i Ximí, descendents d’Haixum. Maadai, Amram, Uel, Benaià, Bedeià, Queluhu, Vanià, Meremot, Eliaixib, Matanià, Matenai, Jaassai, Baní, Binnui, Ximí, Xelemià, Natan, Adaià, Macnadebai, Xaixai, Xarai, Azarel, Xelemiahu, Xemarià, Xal·lum, Amarià i Jossef, descendents de Baní. Jeiel, Matitià, Zabad, Zebinà, Jadai, Joel i Benaià, descendents de Nebó. Tots aquests s’havien casat amb dones estrangeres, i alguns ja n’havien tingut fills.
Esdres 10:1-44 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre Esdres pregava i feia aquesta confessió, plorant i prosternant-se davant el temple de Déu, es va aplegar al seu voltant una gran gentada d’homes, dones i nens d’Israel, i la gent plorava amargament. Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, prengué la paraula i digué a Esdres: “Hem estat infidels amb el nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres d’entre els pobles d’aquestes terres. Però, tot i així, encara hi ha una esperança per a Israel. Fem ara, amb el nostre Déu, el pacte de repudiar totes les dones estrangeres i els seus fills, seguint el consell del meu senyor i dels qui senten reverència pels preceptes del nostre Déu; i que es faci segons la llei. Aixeca’t, perquè aquest afer és com-petència teva, i nosaltres et farem costat. Sigues fort, i endavant!” Llavors Esdres es va aixecar i va fer jurar als sacerdots principals, als levites i a tot Israel, que actuarien d’acord amb aquella proposta. I tots ho van jurar. Esdres va marxar de davant del temple de Déu i va anar a l’estatge de Jehoha-nan, fill d’Eliaixib, i mentre fou allí no va prendre aliment ni va beure aigua, perquè feia dol per la infidelitat dels repatriats. Van fer proclamar per tot Judà i a Jerusalem que tots els repatriats es reu-nissin a Jerusalem, i que a aquell qui no hi acudís en el termini de tres dies, segons l’acord dels dirigents i dels ancians, li serien consa-grats a l’extermini tots els béns i ell mateix seria exclòs de la congregació dels repatriats. Tots els homes de Judà i de Benjamí es van reunir a Jerusalem en el terme dels tres dies. Era el dia vint del mes novè quan tot el poble va prendre lloc a la plaça del temple de Déu, tremolant a causa de l’afer i, en part també, perquè plovia molt. Llavors el sacerdot Esdres es va po-sar dret i els digué: “Vosaltres heu pecat en casar-vos amb dones estrangeres, agreujant així el pecat d’Israel. Ara, doncs, reconegueu el Senyor, el Déu dels vostres avantpassats i compliu la seva voluntat: aparteu-vos dels pobles del país i de les dones estrangeres.” Aleshores tota l’assemblea va con-testar cridant: “D’acord; estem obligats a complir el que dius. Però el poble és nombrós i és època de pluges, i no podem quedar-nos a la intempèrie, ja que no és afer d’un sol dia, ni de dos; perquè som molts els implicats en aquesta falta. Seria millor que es quedessin aquí els nostres caps en representació de tota la congregació, i que tots els qui hi hagi a les nostres ciutats que siguin casats amb dones estrangeres vinguin en dates determinades, acompanyats dels an-cians de cada ciutat i dels seus jutges, fins que el furor de la còlera del nostre Déu per causa d’aquest afer s’hagi retirat de nosaltres.” Només Jonatan, fill d’Assahel, i Jah-zeià, fill de Ticvà, es van oposar a la proposta, amb el suport de Meixul·lam i el levita Xabetai, mentre que la resta dels repatriats hi va estar d’acord. Llavors van ser desig-nats nominalment Esdres i alguns homes d’entre els caps de família, segons les cases patriarcals, i van començar les sessions per a examinar cada cas el dia primer del mes desè. I van acabar el recompte de tots els homes que s’havien casat amb dones estrangeres el dia primer del mes pri-mer. D’entre l’estament sacerdotal, van trobar que els qui s’havien casat amb dones estrangeres eren: de la descen-dència de Jeixua, fill de Jossadac, i dels seus germans: Maasseià, Elièzer, Jarib, i Guedalià. Aquests van prometre de repudiar les seves dones, i van oferir com a ofrena pel seu pecat un xai dels seus ramats en sacrifici de reparació. De la descendència d’Immer: Hananí i Zebadià. De la descendència d’Harim: Maa-seià, Elià, Xemaià, Jehiel i Uzià. De la descendència de Paixhur: Elioenai, Maassià, Ixmael, Netanel, Jo-zabad i Elazar. D’entre l’estament dels levites: Josabad, Ximí, Quelaià (anomenat Quelità), Petahià, Jehudà i Elièzer. D’entre els cantors: Eliaixib. D’entre els porters: Xal·lum, Tèlem i Urí. D’entre el poble d’Israel, de la des-cendència de Paroix: Ramià, Izià, Malquià, Miamín, Elazar, Malquià i Benaià; de la descendència d’Elam: Matanià, Zacarià, Jehiel, Abdí, Jeremot i Elià; de la descendència de Zatú: Elioenai, Eliaxib, Matanià, Jeremot, Zabad i Azizà; de la nissaga de Bebai: Jehohanan, Hananià, Zabai i Atlai; de la descendència de Baní: Mei-xul·lam, Mal·luc, Adaià, Jaixub, Xeal i Ramot; de la descendència de Pahat-Moab: Adnà, Quelal, Benaià, Maasseià, Mata-nià, Bessalel, Binnui i Menaixè; de la descendència d’Harim: Elièzer, Ixià, Malquià, Xemaià, Ximon, Beniamín, Mal·luc, i Xemarià; de la descendència d’Haixum: Mate-nai, Matatà, Zabad, Elifèlet, Jeremai, Menaixè, i Ximí; de la descendència de Baní: Maadai, Amram, Uel, Benaià, Bedeià, Queluhu, Vanià, Meremot, Eliaixib, Matanià, Matenai, Jaassai, Baní, Binnui, Ximí, Xelemià, Natan, Adaià, Macnadebai, Xaixai, Xarai, Azarel, Xelemià, Xemarià, Xal·lum, Amarià i Jossef. De la descendència de Nebó: Jeiel, Matitià, Zabad, Zebinà, Jadai, Joel i Benaià. Tots aquests s’havien casat amb do-nes estrangeres, i algunes d’elles havien tingut fills.