Ezequiel 3:1-9

I em va dir: – Fill d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i vés a parlar a Israel. Jo vaig obrir la boca, i em va fer menjar aquell rotlle, mentre em deia: – Fill d’home, empassa-te’l, i que t’ompli les entranyes, aquest rotlle que ara et dono. Me’l vaig menjar, i a la boca m’era dolç com la mel. Després em digué: – Ara tu, fill d’home, vés a trobar els d’Israel i porta’ls el meu missatge. No t’envio a un poble de parla incomprensible o de llengua difícil, sinó al poble d’Israel; no t’envio a pobles de parla incomprensible o de llengua tan difícil que no entendries. Si t’hi enviés, segur que ells t’escoltarien. Però el poble d’Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït. Però jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu; t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tinguis por, no t’espantis al seu davant: són un poble rebel.