Ezequiel 28:12-19

– Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Eres un model de perfecció, ple de seny i de bellesa acabada; habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i beril; els teus joiells i penjolls eren cisellats en or, preparats per a tu des del dia que fores creat. Vora el querubí protector d’ales esteses, jo et vaig donar un lloc; feies estada a la muntanya sagrada dels déus, on passejaves entre pedres de foc. Des del dia que fores creat mantenies una conducta íntegra, però et vas fer culpable. La prosperitat del teu comerç t’omplí de violència i vas pecar; llavors et vaig fer fora de la muntanya dels déus, el querubí protector et va treure d’entre les pedres de foc. La teva bellesa t’ha omplert d’orgull, la teva esplendor t’ha fet perdre el seny. Llavors t’he precipitat a terra i t’he convertit en espectacle dels reis. Eren massa les teves culpes: amb els abusos del teu comerç has profanat els teus santuaris. Per això he fet que s’aixequés de tu una flamarada que t’ha consumit; tots els qui et miren no veuen més que cendres escampades. Entre els pobles, els qui et coneixien estan consternats per la teva sort; ets l’esglai de tothom. No existiràs mai més.”