Ezequiel 28:12-19
Ezequiel 28:12-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“Fill d’home, entona una complanta sobre el rei de Tir. Li diràs: Això diu Déu, el Senyor: Tu eres el segell de la perfecció, ple de saviesa i d’esplèndida bellesa. Habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, abillat amb tota mena de pedres precio-ses: robí, topazi, diamant, crisòlit, ònix, jaspi, safir, maragda, beril·li; i d’or tre-ballat eren els teus tamborins i flautes, preparats per a tu el dia que vas ser creat. Eres el querubí protector d’ales des-plegades, i jo et vaig posar a la santa muntanya de Déu. Allí residies, i et pas-sejaves enmig de les pedres de foc. Vas ser perfecte en la teva conducta, des del dia que vas ser creat, fins que es va trobar en tu la iniquitat. La molta prosperitat del teu comerç omplí el teu interior de violència, i t’has fet culpable. Per això jo t’he destituït de la muntanya de Déu i t’expulso, oh querubí protector, d’enmig de les pedres de foc. Per la teva bellesa el cor se t’ha inflat d’orgull; per la teva esplendor, el seny se t’ha corromput. T’he precipitat a terra i et poso davant dels reis com a espectacle. Amb la multitud dels teus delictes, amb la injustícia del teu comerç, has profanat els teus santuaris. Per això he fet sortir dintre teu un foc que t’ha con-sumit; t’he reduït a cendra sobre la terra, als ulls de tots els qui et miren. Tots els pobles que t’han conegut s’horroritzaran de tu: has esdevingut un motiu d’horror i no existiràs mai més!”
Ezequiel 28:12-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
– Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: »Eres un model de perfecció, ple de seny i de bellesa acabada; habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, i pedres precioses de tota mena ornaven el teu mantell: robí, topazi i diamant, crisòlit, ònix i jaspi, safir, turquesa i beril; els teus joiells i penjolls eren cisellats en or, preparats per a tu des del dia que fores creat. Vora el querubí protector d’ales esteses, jo et vaig donar un lloc; feies estada a la muntanya sagrada dels déus, on passejaves entre pedres de foc. Des del dia que fores creat mantenies una conducta íntegra, però et vas fer culpable. La prosperitat del teu comerç t’omplí de violència i vas pecar; llavors et vaig fer fora de la muntanya dels déus, el querubí protector et va treure d’entre les pedres de foc. La teva bellesa t’ha omplert d’orgull, la teva esplendor t’ha fet perdre el seny. Llavors t’he precipitat a terra i t’he convertit en espectacle dels reis. Eren massa les teves culpes: amb els abusos del teu comerç has profanat els teus santuaris. Per això he fet que s’aixequés de tu una flamarada que t’ha consumit; tots els qui et miren no veuen més que cendres escampades. Entre els pobles, els qui et coneixien estan consternats per la teva sort; ets l’esglai de tothom. No existiràs mai més.”