Ezequiel 17:1-10

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Fill d’home, proposa un enigma, explica una paràbola al poble d’Israel. Digues-los: »“Això us fa saber el Senyor Déu: Una gran àguila, d’ales amplíssimes, de plomatge espès i virolat, vingué al Líban. Trencà el cimall d’un cedre, en va esqueixar el rebrot més alt i se l’endugué a un país de mercaders, el deixà en una ciutat de comerciants. Després prengué un sarment del país d’Israel i el plantà en terra de conreu, com un plançó de salze vora un corrent d’aigua; volia fer-ne un cep ufanós, però de poca alçària, que estengués cap a l’àguila els seus sarments i mantingués sota d’ella les seves arrels. El cep tragué sarments i estenia el seu ramatge. »Hi havia, però, una altra gran àguila, d’ales amplíssimes i plomatge espès. El cep girà cap a ella els seus sarments i, amb avidesa, estengué sota d’ella les arrels, esperant que el regaria millor. ¿No en tenia prou d’estar plantat en terra de conreu i vora el corrent d’aigua, per a treure sarments, donar fruit i arribar a ser un cep esplèndid?” »Digues: “Això pregunta el Senyor Déu: ¿Acabarà bé, aquest cep? L’àguila primera, ¿no li arrencarà les arrels? ¿No destruirà el seu fruit? ¿No s’assecarà tot el seu fullatge? No caldrà un gran esforç ni molta gent per a arrencar-lo de soca-rel. Aquí el teniu ben plantat, però no acabarà bé. S’assecarà del tot quan l’envesteixi el vent de llevant. Allí on ha crescut s’assecarà.”