Ezequiel 17:1-10
Ezequiel 17:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vaig rebre una revelació del Senyor que deia: “Fill d’home, proposa un enigma i exposa una paràbola a la casa d’Israel. Diràs: Això diu Déu, el Senyor: Una gran àguila, d’ales enormes, d’extens plomatge, d’abundoses plomes multico-lors, va arribar al Líban i va arrencar el cimall del cedre, va escapçar-ne el rebrot més alt, el portà al país dels mercaders i el va dei-xar en una ciutat de comerciants. Després, prengué un plançó d’aquell país i el va plantar en un camp de conreu situat vora l’aigua abundosa, trasplantat com un salze. Va brotar i esdevingué un cep frondós, de poca alçada, de manera que les seves sarments es decantaven vers aquella àguila, i les seves arrels s’endinsaven sota d’ella. Així és com es va fer un cep, que rebrotà i estengué les seves sarments. Però hi havia també una altra gran àguila, d’ales enormes i abundós plo-matge, i vet aquí que aquest cep va es-tendre cap a ella les seves arrels i hi decantà les sarments, des del bancal on era plantat, perquè ella la regués. L’havien plantat en un terreny fèrtil, a la vora d’aigües abundoses, on podia produir brancada, donar fruit i conver-tir-se en un cep magnífic. Digues: Això diu Déu, el Senyor: ¿Creus que prosperarà? ¿No li arrancarà les arrels, l’àguila primera, li destruirà els fruits i deixarà que s’assequi? Tots els seus brots tendres s’assecaran, i no caldrà pas molta força ni massa gent per a arrencar-lo de soca-rel. Aquí el tens, trasplantat. ¿Creus que prosperarà? ¿No s’assecarà tan aviat com el vent de llevant bufi al seu da-munt? En el mateix bancal on ha cres-cut, s’assecarà!”
Ezequiel 17:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Fill d’home, proposa un enigma, explica una paràbola al poble d’Israel. Digues-los: »“Això us fa saber el Senyor Déu: Una gran àguila, d’ales amplíssimes, de plomatge espès i virolat, vingué al Líban. Trencà el cimall d’un cedre, en va esqueixar el rebrot més alt i se l’endugué a un país de mercaders, el deixà en una ciutat de comerciants. Després prengué un sarment del país d’Israel i el plantà en terra de conreu, com un plançó de salze vora un corrent d’aigua; volia fer-ne un cep ufanós, però de poca alçària, que estengués cap a l’àguila els seus sarments i mantingués sota d’ella les seves arrels. El cep tragué sarments i estenia el seu ramatge. »Hi havia, però, una altra gran àguila, d’ales amplíssimes i plomatge espès. El cep girà cap a ella els seus sarments i, amb avidesa, estengué sota d’ella les arrels, esperant que el regaria millor. ¿No en tenia prou d’estar plantat en terra de conreu i vora el corrent d’aigua, per a treure sarments, donar fruit i arribar a ser un cep esplèndid?” »Digues: “Això pregunta el Senyor Déu: ¿Acabarà bé, aquest cep? L’àguila primera, ¿no li arrencarà les arrels? ¿No destruirà el seu fruit? ¿No s’assecarà tot el seu fullatge? No caldrà un gran esforç ni molta gent per a arrencar-lo de soca-rel. Aquí el teniu ben plantat, però no acabarà bé. S’assecarà del tot quan l’envesteixi el vent de llevant. Allí on ha crescut s’assecarà.”