Èxode 4:1-13

Moisès va respondre: – Els israelites no em creuran ni m’escoltaran. Diran: “No és veritat que se t’hagi aparegut el Senyor Déu.” El Senyor li preguntà: – Què hi tens, a la mà? Moisès respongué: – Un bastó. El Senyor li va ordenar: – Llança’l a terra. Ell l’hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es féu enrere. El Senyor li va dir: – Allarga la mà i agafa-la per la cua. Ell va allargar la mà i l’agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. El Senyor va afegir: – Així creuran que se t’ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. El Senyor li digué encara: – Posa’t la mà al pit. Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu. Després el Senyor li digué: – Posa’t altra vegada la mà al pit. Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans. El Senyor va afegir: – Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. I si tampoc no et creuen ni fan cas d’aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l’aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang. Moisès va dir al Senyor: – Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. El Senyor li respongué: – Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? ¿No sóc jo, el Senyor? Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir. Moisès va insistir: – T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.