Èxode 39:1-31

Amb la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, van confeccionar els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari i les vestidures sagrades d’Aaron, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. L’efod, el va confeccionar de lli ben filat, d’or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Van batre làmines d’or fins a convertir-lo en fulles, van tallar les fulles en fils i van brodar els fils artísticament enmig del lli ben filat i de la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Van fer dos tirants que subjectaven l’efod a les espatlles pels dos extrems; el cinyell que formava part de la mateixa peça era també de lli ben filat, d’or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Després van encastar les pedres d’ònix en muntures d’or i van gravar-hi els noms de les tribus d’Israel, tal com els orfebres graven les pedres precioses. Acabat va fixar les dues pedres damunt els dos tirants de l’efod, com a memorial de les dotze tribus, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Va fer també el pectoral brodat artísticament com l’efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Tenia la forma d’una bossa quadrada, de mig pam per costat. El van guarnir amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi havia un robí, un topazi i una maragda; al segon, una malaquita, un safir i un diamant; al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anava encastada en una muntura d’or. En total eren dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d’Israel. Cada pedra portava el nom d’una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. Van fer per al pectoral filigranes d’or pur, trenades en forma de cordó, i també dues muntures amb dues anelles d’or, i les van posar als dos extrems superiors del pectoral. Després van passar els cordons d’or per les dues anelles dels extrems del pectoral, van fermar els caps dels dos cordons a les dues muntures i van fixar-les al davant dels tirants de l’efod. Van fer encara dues anelles d’or i les posaren als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l’efod. En van fer dues més i les fixaren als dos tirants de l’efod, per baix, al davant, tocant a la seva juntura, damunt el cinyell de l’efod. Van lligar les anelles de la bossa pectoral amb les de l’efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral va quedar sobre el cinyell de l’efod i no se’n podia separar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. El mantellet que va al damunt de l’efod, el va fer teixit tot de porpra violeta. L’obertura del mantellet era al centre amb una vora tot al voltant, teixida com l’obertura d’una cuirassa, perquè no s’esquincés. A la vora inferior del mantellet van brodar-hi magranes de llana ben filada tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Van fer també picarols d’or pur i els van posar, entremig de les magranes, tot al voltant de la vora del mantellet, de manera que alternaven un picarol d’or i una magrana seguint tota la vora del mantellet. Això servia per al moment d’oficiar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Després van teixir les túniques de lli per a Aaron i per als seus fills, la cinta de lli que lliga els cabells, les bandes dels casquets de lli, la roba interior de lli ben filat, les faixes de lli ben filat, brodades amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Acabat van fer la plaqueta d’or pur i van inscriure-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: «Consagrat al Senyor.» Després la van fixar sobre la cinta que lliga els cabells, amb un cordó de porpra violeta, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.