Èxode 16
16
El mannà i les guatlles#x
1Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín,#x entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. 2En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. 3Els israelites els deien:
– Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.#x
4El Senyor va dir a Moisès:
– Jo us faré ploure pa#x des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessària per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d’acord amb això que els mano.#x 5I el sisè dia, quan preparin la quantitat que s’han d’emportar, n’agafaran el doble del que recullen els altres dies.
6Moisès i Aaron van dir a tots els israelites:
– Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d’Egipte, 7i al matí veureu la glòria del Senyor,#x ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?
8Moisès va afegir:
– Al vespre el Senyor us donarà carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquè ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor.#x
9Moisès va dir a Aaron:
– Digues a tota la comunitat dels israelites: “Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions.”
10I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glòria del Senyor que s’apareixia en el núvol.
11El Senyor digué a Moisès:
12– He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: “Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu.”
13Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14Quan s’esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: «Man hu?» (que vol dir: «Què és això?»),#x perquè no sabien què era. Moisès els va dir:
– Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16El manament del Senyor és aquest:#x Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d’un ómer#x per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda.
17Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18però, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc.#x Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar.
19Moisès també els va dir:
– Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.
20Amb tot, alguns no van fer cas de Moisès i en guardaren per a l’endemà, però es va omplir de cucs i es va podrir. Moisès s’indignà contra ells.
21Cada matí tothom en recollia, cadascú segons el que necessitava per a menjar. Quan el sol escalfava, la resta es fonia. 22El dia sisè en recolliren el doble, dues mesures per persona. Els principals de la comunitat van anar a comunicar-ho a Moisès. 23Ell els digué:
– El Senyor ho ha manat així. Demà és dissabte, dia de repòs consagrat al Senyor. Coeu el que hàgiu de coure, i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri, reserveu-ho i guardeu-ho per a demà.
24Ells ho van guardar fins l’endemà, tal com Moisès havia ordenat, i no s’hi van posar els cucs ni es va podrir. 25Moisès els digué:
– Mengeu-vos-ho avui, perquè avui és dia de repòs en honor del Senyor, i no en trobareu pas als camps. 26Durant sis dies en recollireu, però el dia setè és dia de repòs, i no n’hi haurà.
27Tot i això, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setè, però no en van trobar. 28Llavors el Senyor va dir a Moisès:
– Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis? 29Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repòs; per això, el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setè ningú no ha de sortir.
30Així, doncs, el poble va reposar el dia setè.#x
31Els israelites van donar a aquella substància el nom de mannà. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.#x
32Moisès va dir:
– El Senyor ens ha donat aquesta ordre: “Ompliu de mannà la mesura d’un ómer i guardeu-la, perquè les generacions futures vegin el pa amb què us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d’Egipte.”
33Moisès va dir a Aaron:
– Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannà. Després deixa-la davant el Senyor, perquè es conservi el mannà per a les generacions futures.#x
34Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, Aaron va posar la gerra davant el document de l’aliança, per tal de conservar el mannà.
35Els israelites van menjar mannà durant quaranta anys,#x fins que arribaren en una terra habitada. En van menjar fins que foren a les fronteres del país de Canaan.#x
36L’ómer o ració diària de mannà era la desena part de la mesura coneguda amb el nom d’efà.#x
S'ha seleccionat:
Èxode 16: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso