Èxode 12:23-51

Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases. Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.” Llavors el poble s’agenollà i es prosternà. Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver. El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: – Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi. Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques. Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions. L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte. Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació. El Senyor va dir a Moisès i aAaron: – Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual: »No n’ha de menjar cap estranger. »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne. »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran. »L’heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa. »No li heu de trencar cap os. »Tota la comunitat d’Israel ha de celebrar la Pasqua. »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual. »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l’immigrant que resideix enmig vostre. Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.