Baruc Introducció
Introducció
El llibre de Baruc es presenta com una obra escrita a Babilònia l’any 582 aC (1,1-2), cinc anys després que els caldeus haguessin destruït Jerusalem. Llegit públicament en ocasió d’una celebració penitencial (1,3), el llibre hauria estat enviat a Jerusalem (1,10) juntament amb els diners d’una col·lecta en favor del temple (1,6-7) i hauria estat recomanat com a lectura pública (1,14).
Aquest marc històric ha motivat que, en la Bíblia grega, el llibre hagi estat col·locat entre Jeremies i les Lamentacions. Però l’obra difícilment pot ser atribuïda a Baruc, el secretari de Jeremies (Jr 36,4). Baruc, segons Jr 43,3-6, va ser endut a Egipte i no a Babilònia. A més, de vegades no queda clar a quina de les dues deportacions (597 aC o 587 aC) es refereix el llibre. Cal afegir, a més, que el fill de Nabucodonosor no va ser Baltasar (1,11-12; Dn 5,2). La recomanació de pregar pel rei de Babilònia i el seu fill (1,11-12) va molt més enllà del que diu Jr 29,7. La lectura atenta del text fa veure, doncs, que han passat molts més anys de la destrucció de Jerusalem dels que diu el pròleg de l’obra (1,2).
Per tot això, cal pensar que el llibre de Baruc pertany a la literatura anomenada pseudonímica (que atribueix un escrit a un personatge del passat). Aquest tipus de literatura aprofita l’ambient, els personatges i el marc històric d’una situació ja viscuda, i per mitjà d’ella transmet un nou missatge per a la situació actual. Sembla que, en el nostre cas, l’obra ha nascut en el judaisme de la diàspora, és a dir, en les comunitats jueves de llengua grega establertes fora d’Israel, probablement en el decurs del segle II aC.
El llibre va recordant l’exemple de la història passada, bo i concentrant-se en tres eixos bàsics (el pecat, la saviesa i el consol), que estructuren un text que integra tres gèneres literaris diversos. Hi ha, en primer lloc (després del pròleg que es troba en 1,1-14), una gran pregària penitencial (1,15-3,8), molt semblant a Sl 106; Dn 9,4-19; Esd 9,6-15; Ne 9. A continuació ve un fragment sapiencial (3,9-4,4), molt proper a Jb 28; Pr 1,20-33; 2,1-22; 8,1-36. El text acaba amb un discurs d’estil profètic (4,5-5,9), que recorda els oracles de consolació de la segona part del llibre d’Isaïes (cc. 40-55).
L’autor del llibre vol aportar un missatge d’actualitat per al moment en què escriu la seva obra. Així, doncs, deixa entendre que el present s’ha de viure des de la pròpia responsabilitat (2,19) i que el perdó del Senyor continua actuant amb força (2,35). Més endavant els Pares de l’Església llegiran els textos del llibre en sentit cristològic, és a dir, referint-los a Jesucrist (vegeu 3,38 i compareu-ho amb Jn 1,14). De fet, el present és un anunci del futur en el sentit que les promeses fetes ara comencen a tenir un caràcter «definitiu» (4,23.29; 5,4), ja que vénen de Déu i condueixen a Déu mateix (5,2.9).
S'ha seleccionat:
Baruc Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso