Amós Introducció
Introducció
Amós és el primer profeta de qui posseïm un llibre que recull la seva predicació. Tot i que van ser segurament uns deixebles els qui publicaren les profecies d’Amós, és clar que la paraula del ramader de Tecoa es deixa sentir amb força d’un cap a l’altre de l’escrit.
El profeta era originari del regne del Sud, de Judà, i allí treballava dedicat al cultiu d’arbres fruiters i a la cria de bestiar; però es va sentir cridat per Déu per a anar al regne del Nord, a Israel, a proclamar el missatge que el Senyor li comunicava. Durant el regnat de Jeroboam II (787-747 aC) fou quan Amós va predicar a Betel i a Samaria, uns quants anys abans que ho fes Osees.
La situació del país en aquells moments semblava immillorable: un afebliment del reialme arameu de Síria, amb capital a Damasc, havia fet possible eixamplar les fronteres del nord i de l’est fins als límits territorials del temps de David; la seguretat nacional restava garantida i els intercanvis comercials feien créixer la riquesa i augmentaven el luxe i la sofisticació; el culte en els santuaris de l’estat era esplendorós i expressava la confiança del poble en un Déu que per força havia de sentir-se satisfet amb uns ritus tan esplèndids.
Però una situació així no era més que una façana. En efecte, l’amenaça d’Assíria, l’imperi emergent, era cada cop més a prop; la riquesa del país només afavoria uns quants privilegiats mentre que la majoria vivia en la misèria; el culte era una cortina de fum que tapava la idolatria dels qui havien oblidat que el poble de Déu, sense la justícia i la solidaritat, fa burla de l’aliança amb el Senyor. Davant de tot això, Amós, atent al que passava entre els seus germans del Nord i al moment polític internacional, desemmascara la situació en què viu Israel i la denuncia.
El llibre comença, després del breu pròleg (1,1-2), amb uns oracles contra els pobles veïns d’Israel (1,3-2,3), que evoquen un Déu que demana comptes a totes les nacions i, per tant, també a Judà (2,4-5) i, sobretot, a Israel (2,6-16). Els quatre capítols següents (3-6) són un mosaic d’oracles profètics en què es barregen denúncies contra la injustícia social, acusacions contra un culte buit i purament formal, el record inútil de càstigs passats i l’anunci de l’arribada del dia del Senyor, que serà ben diferent del que tothom imaginava. Finalment vénen cinc visions (7,1-9,4), amb dues peces intercalades: una que narra l’enfrontament d’Amós amb Amassià, el sacerdot del santuari de Betel (7,10-17), i una altra sobre el dia del judici de Déu (8,9-14). El llibre s’acaba amb un oracle sobre la resta que se salvarà (9,7-10) i un darrer oracle (9,11-15) sobre la restauració del poble i la dinastia davídica, que alguns consideren un afegit molt posterior a Amós.
Amb un llenguatge sobri, a voltes dur i provocador, però gens mancat de lirisme, de subtilitat i d’ironia, Amós parla en nom del Déu que ha escollit un poble i se l’ha fet seu perquè sigui un senyal enmig de les nacions. Amós parla d’un Déu que no és indiferent a la història dels homes i que no suporta de veure la injustícia institucionalitzada i, encara menys, emparada en un culte fastuós, sense cap lligam amb la pràctica de la justícia. Per això el càstig arribarà. Amós és el primer que parla del dia del Senyor, un dia terrible de judici i de desfeta (5,18-20). L’amor de Déu ha estat ferit profundament per aquells qui es tenen per honrats i fidels, però que, de fet, són pitjors que els pobles pagans, que no coneixen Déu. Per això ningú no se salvarà de l’ensulsiada. Tanmateix, cap al final, s’obre una escletxa d’esperança: una resta fidel es mantindrà i farà possible un nou començament.
En resum, Amós parla d’un Déu que s’interessa pels homes, i d’una fe i una expressió d’aquesta fe que només tenen sentit si van acompanyades de la justícia i la solidaritat. El llibre és una invitació permanent a no deixar passar per alt cap injustícia, a denunciar tot allò que, amb l’excusa de la pàtria o de Déu, només serveix per a esclafar i oprimir. El llibre d’Amós és un crit esperançat envers Déu, l’únic que pot salvar.
S'ha seleccionat:
Amós Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso