Fets dels Apòstols 5:1-11

També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué: – Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu! Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven. Els joves van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo. Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. Pere li preguntà: – Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: – Sí, per tal preu. Pere li replicà: – Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu. A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.