Fets dels Apòstols 16:23-34

Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus. Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat. Però Pau va cridar amb veu forta: – No et facis cap mal, que tots som aquí! L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Després els dugué a fora i digué: – Senyors, què he de fer per a salvar-me? Ells van respondre: – Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família. Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.