Fets dels Apòstols 16:16-40

Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant: – Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació. Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit: – En nom de Jesucrist et mano que surtis d’aquesta noia. I a l’instant l’esperit en va sortir. Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir: – Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir. La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus. Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat. Però Pau va cridar amb veu forta: – No et facis cap mal, que tots som aquí! L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Després els dugué a fora i digué: – Senyors, què he de fer per a salvar-me? Ells van respondre: – Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família. Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu. Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li: – Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau. Però Pau s’adreçà als oficials dient-los: – A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat! Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por. Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure’ls de la presó, els van pregar que deixessin la ciutat. Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d’exhortar-los, se’n van anar.