A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l’endemà ja érem a Neàpolis. D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l’únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
– Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
I ens hi va fer anar per força.
Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
– Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit:
– En nom de Jesucrist et mano que surtis d’aquesta noia.
I a l’instant l’esperit en va sortir.
Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:
– Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir.
La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat. Però Pau va cridar amb veu forta:
– No et facis cap mal, que tots som aquí!
L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Després els dugué a fora i digué:
– Senyors, què he de fer per a salvar-me?
Ells van respondre:
– Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
