2 Samuel 9:1-13

Un dia David va preguntar: – Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan. La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: – Ets tu Sibà? Ell respongué: – Per a servir-te. El rei li va demanar: – Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu. Sibà va respondre al rei: – Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus. El rei preguntà: – On és? Sibà li respongué: – És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar: – Mefibóixet! Ell va respondre: – Aquí tens el teu servent. David li va dir: – No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi. Mefibóixet es va prosternar i digué: – Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo? Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar: – Dono al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seva família. Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi. Sibà tenia quinze fills i vint mossos. Va dir al rei: – El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mani. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meva taula de la manera que escau a un fill de rei. Mefibóixet tenia un fill petit que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà estaven al servei de Mefibóixet. Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.