2 Samuel 9:1-13Comparteix

2 Samuel 9:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

David va preguntar: “Queda enca-ra algú de la família de Saül, a qui jo pugui afavorir per amor a Jonatan?” Hi havia un criat de la família de Saül que es deia Sibà; el van fer venir davant David i el rei li preguntà: “Ets Sibà, tu?” Respongué: “Per a servir-te.” El rei li preguntà: “¿No queda ningú més de la casa de Saül amb qui jo pugui acomplir el favor de Déu?” Sibà res-pongué al rei: “Queda un fill de Jonatan, esguerrat dels peus.” El rei digué: “On és?” Sibà va dir al rei: “És a casa de Maquir, fill d’Am-miel, de Lodebar.” Llavors el rei David va enviar a bus-car-lo a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Quan va arribar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, davant David, es va prosternar de cara a terra fent reverència. David li digué: “Mefibóixet.” Ell va respondre: “Aquí tens el teu servent.” David li digué: “No tinguis por, que et prometo tractar-te amb benevolència per amor a Jonatan, el teu pare. Et res-tituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a la meva taula.” Ell, fent reverència, digué: “Què és el teu servent, perquè et dignis mirar un gos mort com sóc jo?” Tot seguit el rei va cridar Sibà, el servent de Saül, i li digué: “Tot el que pertanyia a Saül i a la seva casa, ho concedeixo al fill del teu amo. Tu i els teus fills i els teus servents treballareu les terres per a ell, i t’encar-regaràs del sosteniment del fill del teu amo; però Mefibóixet, el fill del teu amo, menjarà sempre a la meva taula.” Sibà tenia quinze fills i vint mossos. Sibà respongué al rei: ”El teu servent complirà tot el que el meu senyor, el rei, ha manat al teu servidor.” I Mefibóixet menjava a la taula del rei, com un dels seus fills. Mefibóixet tenia un fill jove que es deia Micà, i tots els qui habitaven a la casa de Sibà eren servents de Me-fibóixet. Però ell residia a Jerusalem, perquè era comensal assidu de la taula del rei; i era esguerrat dels peus.

2 Samuel 9:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Un dia David va preguntar: – Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan. La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: – Ets tu Sibà? Ell respongué: – Per a servir-te. El rei li va demanar: – Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu. Sibà va respondre al rei: – Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus. El rei preguntà: – On és? Sibà li respongué: – És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar: – Mefibóixet! Ell va respondre: – Aquí tens el teu servent. David li va dir: – No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi. Mefibóixet es va prosternar i digué: – Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo? Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar: – Dono al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seva família. Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi. Sibà tenia quinze fills i vint mossos. Va dir al rei: – El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mani. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meva taula de la manera que escau a un fill de rei. Mefibóixet tenia un fill petit que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà estaven al servei de Mefibóixet. Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.