Però llavors David va sentir remordiments d’haver fet el cens i va confessar al Senyor:
– He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!
L’endemà al matí, quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir:
– Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:
– Què t’estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
David va dir a Gad:
– Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba van morir setanta mil homes. Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble:
– Prou! Atura la mà!
L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu. Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:
– Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!
Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:
– Vés a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell i li preguntà:
– Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?
David li respongué:
– Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.
Aravna va replicar a David:
– Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei!
I va afegir:
– Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
Però David li va respondre:
– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.
David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles de plata. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
