2 Samuel 22
22
Salm de David
(Sl 18)#x
1Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor. 2Va dir:
«El Senyor és la meva roca,
la muralla que m’allibera;
3el meu Déu és el penyal on m’emparo,
l’escut i la força que em salva,
el meu refugi i el meu baluard,
el salvador que m’allibera dels tirans.#x
4Clamo al Senyor,
que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
5»Les onades de la mort m’envoltaven,
sentia l’esglai dels torrents de Belial.
6M’envoltaven les onades de la mort,
tenia davant meu els seus paranys.
7En veure’m en perill,
vaig clamar al Senyor,
vaig clamar al meu Déu;
des del seu palau,
ell va escoltar el meu clam,
parà l’orella al meu crit de socors.
8»Llavors la terra s’estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments del cel,
trontollaren quan ell es va indignar.
9El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases ardents.
10Esberlà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada;
11volava amb un querubí per carrossa
i aparegué sobre les ales de l’huracà,
12envoltat d’un pavelló de fosca,
d’un gran aiguat i espessa nuvolada.
13El seu esclat encenia brases roents.
14El Senyor, des del cel,
féu esclatar la tronada,
l’Altíssim féu retrunyir la seva veu,
15disparant les seves fletxes,
dispersava els enemics,
se’n desféu llançant els seus llamps.
16Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra
quedaren descoberts,
quan ressonà el reny del Senyor,
el bufec terrible del seu respir.
17»Des de dalt allargà la mà i m’agafà,
i em tragué fora de les aigües abismals;
18em salvà d’enemics poderosos,
d’adversaris més forts que no pas jo.
19Un mal dia es plantaren davant meu,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
20em féu sortir a camp obert,
em salvà perquè m’estimava.
21»El Senyor recompensa
la meva innocència,
em premia perquè tinc netes les mans,
22perquè segueixo els seus camins,
mai no he pecat
allunyant-me del meu Déu.
23Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no m’aparto dels seus decrets;
24em porto amb ell honradament
i em guardo net de tota culpa.
25Així el Senyor recompensa
la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls,
les meves mans són netes.
26»Senyor, amb qui és fidel ets fidel,
honrat, amb els honrats,
27i ets sincer amb els sincers,
però, amb els astuts, ets sagaç.
28Salves el poble humiliat
i poses els ulls en els altius
per abaixar-los.
29»Tu, Senyor, ets la meva llàntia;
el Senyor m’il·lumina la nit.
30Fiant-me de tu, escometo els enemics,
fiant-me del meu Déu,
assalto la muralla.
31Els camins de Déu són justos,
la paraula del Senyor
és de bona llei;
és escut de tothom qui s’hi empara.
32»Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
33Déu és per a mi
un baluard inexpugnable
i m’ha mostrat el camí just;
34em dóna peus lleugers
com els dels cérvols
i em manté invencible dalt dels cims.
35M’ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tensar la ballesta.
36»Em salves amb el teu escut,
em fa gran el teu favor.
37Eixamples els camins
sota els meus peus,
i els meus passos no flaquegen;
38persegueixo els enemics
fins a desfer-los,
no torno sense haver-los abatut;
39els fereixo i, abatuts, ja no es refan,
han caigut sota els meus peus.
40»M’has cenyit de valentia
per al combat,
doblegues sota meu els adversaris,
41fas fugir del meu davant els enemics;
i jo anorreo els qui em detesten.
42Criden auxili, i no hi acudeix ningú;
clamen al Senyor, i no els respon;
43els desfaig com la pols de la terra,
els trepitjo com el fang dels carrers.
44»M’alliberes dels avalots del meu poble
i em mantens com a sobirà
d’altres nacions.
Un poble que no coneixia
es posa al meu servei.
45Els estrangers, així que em senten,
se’m sotmeten i m’obeeixen;
46desesmats i engrillonats,
s’acosten fent tentines.
47»Viu el Senyor:
beneït sigui el meu penyal!
Que Déu sigui enaltit,
penyal que em salva,
48Déu que em permet de fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.
49Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics,
em fas triomfar
dels qui s’alcen contra mi;
em salves dels homes violents.
50Per això et lloaré entre les nacions,
cantaré al teu nom, Senyor:
51»“Ell dóna grans victòries al seu rei,
es mostra fidel al seu ungit,
a David i al seu llinatge per sempre.”»
S'ha seleccionat:
2 Samuel 22: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso