2 Samuel 13
13
Amnon i Tamar
1Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar. Passat algun temps, Amnon, fill de David, se’n va enamorar 2tan perdudament que es posà malalt pensant en Tamar, la seva germanastra. Aquesta era verge, i Amnon veia difícil que pogués fer res amb ella. 3Amnon tenia un amic que es deia Jonadab i era fill de Xammà,#x germà de David. Jonadab era molt astut, 4i va dir a Amnon:
– Què et passa, príncep, que cada matí et trobo més desmillorat? ¿No m’ho vols explicar?
Amnon va confessar-li:
– Es tracta de Tamar, la germana d’Absalom, el meu germanastre. N’estic enamorat.
5Jonadab li va donar aquest consell:
– Queda’t al llit fent el malalt. Quan el teu pare et vingui a veure, demana-li que faci venir la teva germana Tamar a donar-te el menjar; que te’l prepari davant teu, a la teva vista, i puguis menjar de les seves mans.
6Amnon es va quedar al llit fent el malalt, fins que el rei vingué a visitar-lo. Llavors Amnon li va demanar:
– Fes venir, si et plau, la meva germana Tamar; que em prepari davant meu un parell de pastissos, i me’ls menjaré de les seves mans.
7David va fer arribar a casa de Tamar l’encàrrec que anés a casa del seu germà Amnon a preparar-li el menjar. 8Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Agafà farina, la va pastar, preparà els pastissos al seu davant#x i els va coure. 9Acabat prengué la paella i davant d’ell la va abocar al plat. Però Amnon no volia menjar, i va ordenar:
– Feu sortir tothom d’aquí!
Quan tots van ser fora, 10va dir a Tamar:
– Porta’m el plat aquí al dormitori i tu mateixa dóna’m el menjar.
Tamar prengué els pastissos que havia cuit i els portà al seu germà Amnon, al dormitori. 11Però quan s’hi va acostar perquè se’ls mengés, ell la va agafar tot dient-li:
– Vine, jeu amb mi, germana meva!
12Ella va replicar:
– No, germà meu, no em forcis. Això no es fa, a Israel.#x No cometis aquesta infàmia.#x 13On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un pocavergonya a Israel. Parla’n al rei i segur que em deixarà casar amb tu.#x
14Però ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i va jeure amb ella. 15Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l’amor que abans li tenia, i li va dir:
– Aixeca’t, vés-te’n!
16Ella va exclamar:
– No! Aviar-me així seria un crim pitjor que això que m’acabes de fer!
Però ell no la volgué escoltar. 17Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir:
– Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!
18El criat d’Amnon la va treure fora i va passar el forrellat.
Tamar portava una túnica de mànigues amples,#x tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei. 19Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant.#x 20El seu germà Absalom li va dir:
– El teu germà Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germà. No et turmentis més per això que t’ha passat.
Tamar, desolada, anà a viure a casa del seu germà Absalom.
21Quan el rei David va saber tot això es va enfadar molt, però no volia disgustar el seu fill Amnon, perquè l’estimava, ja que era el seu primogènit.#x 22Absalom no va dir res a Amnon, ni en bé ni en mal, de tant que l’odiava perquè havia violat la seva germana Tamar.
Absalom assassina Amnon i fuig
23Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor,#x prop d’Efraïm, va invitar tots els fills del rei. 24Absalom anà a trobar el rei i li digué:
– El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.
25El rei li va respondre:
– No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.
Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció. 26Llavors Absalom li digué:
– Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.
El rei va preguntar-li:
– Per què t’ha d’acompanyar?
27Però tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills.
Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,#x 28però va donar aquesta ordre als seus homes:
– Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!
29Els mossos d’Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s’aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.
30Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n’havia quedat cap de viu. 31El rei s’alçà, s’esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l’envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats. 32Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, va advertir:
– Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar. 33Que el rei, el meu senyor, no pensi pas que són morts tots els seus fills. Només Amnon és mort, 34i Absalom ha fugit.
Aleshores el sentinella de guàrdia, mirant enllà, va veure molta gent que baixava muntanya avall pel camí d’Horonaim, i anà a avisar el rei:
– He vist gent que vénen pel camí d’Horonaim, del cantó de la muntanya.#x
35Jonadab digué al rei:
– Ho veus? Són els teus fills que arriben. És tal com el teu servent t’havia dit.
36Tot just acabava de parlar, que van arribar els fills del rei, amb crits i plors. També el rei i tots els seus consellers ploraven desconsoladament.
37Durant molt de temps el rei va fer dol pel seu fill Amnon. Absalom va fugir i es refugià prop de Talmai, fill d’Ammihud, rei de Gueixur.#x 38Allí, refugiat a Gueixur, s’hi va estar tres anys. 39El rei David abandonà la seva actitud contra Absalom a mesura que es consolava de la mort d’Amnon.
S'ha seleccionat:
2 Samuel 13: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso