Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:
– Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.
Naaman ho va comunicar al seu sobirà:
– La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.
El rei dels arameus va respondre:
– Vés-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel.
Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or i deu vestits nous. En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà:
– Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!
Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:
– Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel.
Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. Aquest va enviar un missatger que li digués:
– Vés, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra.
Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:
– Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?
Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:
– Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:
– Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
Però Eliseu va respondre:
– Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res.
Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. Llavors Naaman digué:
– Ja que no acceptes cap obsequi meu, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent.
Eliseu li va respondre:
– Vés-te’n en pau.
I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
