2 Reis 4
4
L’oli d’una viuda#x
1La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes#x va suplicar Eliseu dient-li:
– El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.#x
2Eliseu li va respondre:
– Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.
Ella li va dir:
– Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.
3Eliseu li digué:
– Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. 4Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.
5Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. 6Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:
– Porta’m una altra gerra.
Ell li va respondre:
– No en queda cap més.
I l’oli parà de rajar. 7Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu,#x i aquest li va dir:
– Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.
Resurrecció del fill d’una xunemita#x
8Un dia que Eliseu passava per Xunem,#x una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. 9Ella va dir al seu marit:
– Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu.#x 10Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui.#x
11Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. 12Llavors va dir al seu servent Guehazí:
– Crida aquesta xunemita.
El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. 13Eliseu va dir al servent:
– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”
Ella va respondre:
– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
14Però Eliseu insistia:
– Què podríem fer per ella?
Guehazí va respondre:
– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
15Eliseu va dir:
– Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. 16Eliseu li digué:
– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.#x
Ella va respondre:
– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!#x
17Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.#x
18El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, 19va exclamar:
– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
El pare va dir a un criat seu:
– Porta’l a la seva mare.
20El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. 21Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu,#x va tancar la porta i va sortir. 22Després va cridar el seu marit i li digué:
– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
23Ell va replicar:
– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.#x
Ella simplement va contestar:
– Adéu!
24La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:
– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
25Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:
– Mira, és aquella xunemita. 26Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”
Ella va respondre:
– Tots bé.#x
27Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:
– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.#x
28Ella va exclamar:
– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?#x
29Eliseu va dir a Guehazí:
– Lliga’t la roba a la cintura,#x pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis.#x Quan hi arribis, posa el meu bastó#x sobre la cara de l’infant.
30Però la mare del noi insistia:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.#x
Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. 31Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:
– El noi no s’ha despertat.
32Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit.#x 33Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. 34Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant.#x 35Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades#x i va obrir els ulls. 36Eliseu va cridar Guehazí i li digué:
– Fes venir la xunemita.
La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:
– Emporta’t el teu fill.#x
37Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.
Una minestra emmetzinada
38Eliseu se’n va tornar a Guilgal.#x Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes#x estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:
– Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
39Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes.#x Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. 40En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:
– Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!
I no en podien menjar.
41Eliseu va ordenar:
– Porteu farina.
En va tirar a l’olla i digué:
– Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.
A l’olla ja no hi havia res dolent.
Multiplicació d’uns pans#x
42Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies:#x vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:
– Dóna-ho a la gent i que en mengin.
43Ell va respondre:
– Com vols que reparteixi això entre cent persones?
Eliseu va insistir:
– Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”
44El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.
S'ha seleccionat:
2 Reis 4: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso