2 Corintis 8:1-15

Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha concedit a les esglésies de Macedònia. Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament, ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant. Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s’han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres. Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat. Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneixement, sol·licitud plena i l’amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa. No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. A propòsit d’això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l’any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la. Ara, doncs, hauríeu d’acabar-la, perquè aquella ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats. Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d’haver igualtat. En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat, tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc .