2 Corintis 8:1-15Comparteix

2 Corintis 8:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Us fem saber, germans, la gràcia divina que ha estat concedida a les comunitats de Macedònia, que enmig d’una gran tribulació, que els ha posat a prova, se senten tan contents que de la seva absoluta indigència n’han tret un doll de generositat. Perquè, us ho puc assegurar, s’han esmerçat voluntàriament segons les seves possibilitats, i fins i tot per damunt de les seves possibilitats, demanant-nos amb molta insistència que els permetéssim participar en el servei a favor del poble sant. Superant tot el que podíem esperar; primerament es van donar personalment al Senyor, després, seguint la voluntat de Déu, se’ns van oferir a nosaltres. Per això vam demanar a Titus que dugués a terme aquí, entre vosaltres, aques-ta obra generosa, ja que ell la va iniciar. I així com en tot us distingiu: en fe, en paraula, en coneixement, en bona disposició, i en el nostre amor per vosaltres, cal també que us distingiu en aquesta obra generosa. No és pas que us ho mani, sinó que, per mitjà de l’interès per als altres, també faig ressaltar l’autenticitat del vostre amor. Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa. En el cas present, jo us dono el meu parer perquè crec que us convé, ja que ara fa un any en vau ser els iniciadors, no sols pel fet de posar-ho en pràctica, sinó també per haver-ho proposat abans; ara, però, mireu d’acabar l’obra, de manera que la realització es correspon-gui a aquell entusiasme del propòsit ini-cial; segons les vostres possibilitats. Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té. No es tracta d’alleujar els altres pas-sant vosaltres estretors, sinó que, per a mantenir un nivell, en la situació actual, la vostra abundor compensi el que els manca a ells, per tal que també la seva abundor com-pensi el que us pugui faltar a vosaltres, de manera que es mantingui la igualtat, tal i com diu l’Escriptura: “Al qui havia recollit molt, no li’n sobrava, i al qui havia recollit poc, no li’n mancava.”

2 Corintis 8:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha concedit a les esglésies de Macedònia. Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa. Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament, ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant. Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s’han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres. Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat. Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneixement, sol·licitud plena i l’amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa. No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa. A propòsit d’això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l’any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la. Ara, doncs, hauríeu d’acabar-la, perquè aquella ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats. Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d’haver igualtat. En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat, tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc .