2 Cròniques 6
6
1Llavors Salomó va dir:
– Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.#x
2Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.#x
Exhortació de Salomó al poble
(1Re 8,14-21)
3Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. 4Salomó digué:
– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que li havia dit: 5“Des del dia que vaig fer sortir del país d’Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom; i no vaig escollir ningú perquè fos sobirà del meu poble Israel. 6Només vaig escollir Jerusalem perquè portés el meu nom, i David perquè regís Israel, el meu poble.”#x 7David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel. 8Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; 9però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.”#x 10El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;#x 11i en aquest temple he posat l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els israelites.
Pregària de Salomó
(1Re 8,22-53)
12Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel, va alçar les mans. 13Era dalt d’una estrada de bronze que feia cinc colzades de llarg, cinc d’ample i tres d’alt;#x l’havia feta construir i l’havia col·locada al mig de l’atri.#x Allà s’agenollà davant tota l’assemblea d’Israel i, amb les mans esteses cap al cel, 14va pregar així:
– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. 15Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui. 16Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la meva Llei, tal com tu has fet.”#x 17Així, doncs, Senyor, Déu d’Israel, que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent David!
18»Però, ¿és que Déu podria veritablement residir amb els homes a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.#x 19Però tu, Senyor, Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d’aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t’adreça. 20Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, tal com tu has dit, portarà el teu nom, i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc. 21Escolta la pregària del teu servent i d’Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
22»Si un home és acusat d’haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple, 23tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Castiga el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l’innocent tractant-lo d’acord amb la seva innocència.
24»Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i suplica al teu davant en aquest temple, 25tu escolta’l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que li vas donar a ell i als seus pares.
26»Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l’has afligit, 27tu escolta’l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d’Israel, ensenya’ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble.
28»Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s’apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetgés les ciutats dels país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia, 29llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facin estenent les mans vers aquest temple, penedits en la desgràcia i l’aflicció, 30tu escolta-la des del cel,#x on tens el tron, perdona i dóna a cadascú el que mereixin les seves obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor dels homes. 31Així et respectaran i seguiran els teus camins#x mentre visquin a la terra que vas donar als nostres pares.
32»Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teva anomenada, per la teva mà forta i el teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, 33tu escolta’l des del cel, des del lloc on tens el tron, i concedeix-li tot allò que ell t’hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
34»Quan el teu poble surti a combatre contra l’enemic, cap on tu li hauràs indicat, si et prega de cara a aquesta ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, 35tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
36»Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se’ls emporten captius en un país de lluny o de prop, 37si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables; 38si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l’ànima en aquell país on els hauran portat, i preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom,#x 39llavors tu, des del cel, des del lloc on tens el tron, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. Perdona el teu poble, que havia pecat contra tu.
40»Ara, Déu meu, et prego que tinguis els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc.#x
41»I ara, Senyor-Déu,
vés a ocupar el lloc
on has de residir,#x
tu i l’arca del teu poder;
que els teus sacerdots
es vesteixin de festa
i els teus fidels
gaudeixin de felicitat.
42No rebutgis, Senyor-Déu,
el rei que has consagrat.#x
Recorda’t dels favors promesos
a David, el teu servent.#x
S'ha seleccionat:
2 Cròniques 6: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso