2 Cròniques 26:14-21

Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones. Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d’enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s’estenia lluny, perquè Déu l’ajudava a fer-se poderós. Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l’altar dels perfums. Darrere d’ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos, es van plantar davant el rei Ozies i li digueren: – Ozies, no et correspon a tu de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d’Aaron, consagrats per a fer aquesta ofrena. Surt del santuari! Has estat infidel, i la teva acció no t’honora pas davant el Senyor-Déu. Ozies, que tenia l’encenser a la mà a punt d’oferir l’encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l’instant, dins el santuari del Senyor, vora l’altar de l’encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front. El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d’allí precipitadament, i ell mateix també s’afanyà a sortir, perquè s’adonà que el Senyor l’havia castigat. El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.