2 Cròniques 26:14-21

2 Cròniques 26:14-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones. Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d’enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s’estenia lluny, perquè Déu l’ajudava a fer-se poderós. Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l’altar dels perfums. Darrere d’ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos, es van plantar davant el rei Ozies i li digueren: – Ozies, no et correspon a tu de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d’Aaron, consagrats per a fer aquesta ofrena. Surt del santuari! Has estat infidel, i la teva acció no t’honora pas davant el Senyor-Déu. Ozies, que tenia l’encenser a la mà a punt d’oferir l’encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l’instant, dins el santuari del Senyor, vora l’altar de l’encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front. El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d’allí precipitadament, i ell mateix també s’afanyà a sortir, perquè s’adonà que el Senyor l’havia castigat. El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.

2 Cròniques 26:14-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones. També va construir a Jerusalem mà-quines inventades per enginyers, per situar-les dalt les torres i els baluards, disposades per a llançar sagetes i pedres grosses. I la seva anomenada es va es-tendre lluny, perquè Déu va fer prodigis ajudant-lo fins que esdevingué poderós. Però quan es va sentir poderós, el seu cor s’ompli de supèrbia fins a corrom-pre’s, i va prevaricar contra el Senyor, el seu Déu, entrant al temple del Senyor per cremar encens sobre l’altar dels perfums. Darrere seu va entrar Azariahu, el gran sacerdot, acompanyat de vuitanta sacerdots del Senyor, homes decidits, que es van oposar al rei Ozies i li van dir: “No et correspon a tu, Ozies, de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d’Aaron, que són consagrats per a cremar l’encens. Surt del santuari, perquè has prevaricat, i el Senyor no t’honorarà pas per això. Llavors Ozies, que ja tenia a la mà l’encenser per a oferir l’encens, es va enfurismar. Però en enfurismar-se con-tra els sacerdots li aparegué lepra al front, en presència dels sacerdots, al temple del Senyor, al costat de l’altar de l’encens. El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots es van girar per mirar-lo i veieren que tenia lepra al front. De se-guida el van fer sortir d’allà, i ell també es va apressar a sortir, perquè s’adonava que el Senyor l’havia castigat. El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort, i havia de viure en una casa aïllada, com els leprosos, i estava exclòs del temple del Senyor, mentre Jotam, el seu fill, quedava al front del palau i governava la gent del país.