Quan, el tercer dia, David i els seus homes arribaren a Siclag, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i Siclag havia estat atacada i incendiada. No havien mort ningú, però havien fet captives les dones i tots els altres, petits i grans, i se’ls havien endut. Així, doncs, quan David i els seus homes van arribar a la població, la van trobar incendiada. Les seves dones, els seus fills i les seves filles havien estat enduts captius. Tant David com els homes que l’acompanyaven es posaren a plorar fent grans lamentacions, fins que ja no els quedaven més forces per a plorar. També les dues dones de David, Ahinóam de Jizreel i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel, havien estat capturades. David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajut del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge i va dir al sacerdot Abiatar, fill d’Ahimèlec:
– Porta’m l’efod.
Abiatar va portar-li l’efod, i David va consultar el Senyor:
– Haig de perseguir aquesta banda? Els atraparé?
El Senyor li va respondre:
– Persegueix-la. L’atraparàs i alliberaràs els captius.
Immediatament, David, amb els sis-cents homes que l’acompanyaven, es va posar en marxa i van arribar al torrent de Bessor. D’allí, David va continuar la persecució amb quatre-cents homes; els altres dos-cents, massa cansats per a travessar el torrent, es van quedar allà. Llavors van trobar un egipci perdut en ple camp i el portaren a David. Li van donar pa per a menjar i aigua per a beure, un pa de figues seques i dos raïms de panses. Amb el menjar, va reanimar-se. Feia tres dies i tres nits que no menjava ni bevia res. David li preguntà:
– De qui ets i d’on ets, tu?
Respongué:
– Sóc un jove egipci, esclau d’un amalequita. El meu amo em va deixar abandonat fa tres dies, perquè estava malalt. Havíem fet una incursió al Nègueb dels quereteus, al de Judà i al de Caleb, i vam incendiar Siclag.
David li va demanar:
– Em guiaràs fins aquesta banda?
Ell va respondre:
– Jura’m per Déu que no em mataràs ni em posaràs en mans del meu amo, i jo et guiaré fins aquesta banda.
L’hi va guiar, doncs. Els amalequites estaven escampats per tota la contrada, menjant, bevent i ballant, per celebrar el gran botí pres al país dels filisteus i al país de Judà. L’atac de David va durar des de trenc d’alba fins al vespre de l’endemà. No se’n va escapar ni un, llevat de quatre-cents joves que van muntar en els seus camells i pogueren fugir. David va recuperar tot el que els amalequites havien capturat, i també les seves dues dones. No faltava ningú, ni petits ni grans, ni fills ni filles, ni res del botí ni del que s’havien endut. David ho va recuperar tot. Va prendre als amalequites tots els seus ramats d’ovelles i vaques. Se’ls van endur davant l’altre bestiar i cridaven:
– És el botí de David!
David va arribar al torrent de Bessor, on s’havien quedat aquells dos-cents homes que estaven massa fatigats per a seguir-lo. Van sortir a rebre David i la seva gent. David s’avançà a saludar-los. Llavors tots els dolents i mesquins d’entre els qui l’havien acompanyat digueren:
– Com que aquests no han vingut amb nosaltres, no els hem de donar res del botí que hem recuperat. Només la dona i els fills: que els prenguin i se’n vagin.
Però David digué:
– Germans, no podeu disposar així del que el Senyor ens ha concedit. Ell ens ha protegit i ha fet caure a les nostres mans la banda d’amalequites que ens havia atacat. Qui us pot donar la raó? Tanta part ha de tenir en el botí qui va al combat com qui guarda el bagatge.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
