1 Samuel 25
25
David es casa amb Abigail
1Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L’enterraren a casa seva, a Ramà.#x
David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran.#x 2Hi havia un home a Maon#x que tenia unes propietats a Carmel.#x Era molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles.#x 3Es deia Nabal, i la seva dona, Abigail. Abigail era assenyada i bella, però ell era un home dur i mal educat. Nabal era un calebita.#x
4David, al desert, sentí a dir que Nabal esquilava les ovelles 5i li va enviar deu homes dient-los:
– Pugeu a Carmel, presenteu-vos a Nabal i saludeu-lo de part meva. 6Digueu-li: “Que tinguis encara una anyada com aquesta,#x bona per a tu, bona per a la teva família i bona per a les teves propietats! 7He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel. 8Pregunta als teus mossos i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests joves que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que donis a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tinguis a mà.”#x
9Els homes de David van repetir a Nabal, en nom de David, tot el que ell havia dit, i es van quedar esperant.
10Nabal els contestà:
– Qui és David? Qui és el fill de Jessè? Avui en dia hi ha massa esclaus fugitius del seu amo! 11¿És que haig de prendre el meu pa, la meva aigua i el bestiar que immolo per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?
12Els homes de David se’n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot. 13David ordenà llavors als seus homes:
– Que tothom prengui l’espasa!
Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
14Entretant, un dels homes de Nabal havia advertit Abigail, la muller del seu amo:
– David ha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament, 15encara que ells sempre s’havien portat bé amb nosaltres: no ens han molestat mai, ni ens ha desaparegut mai res mentre hem estat amb ells fent vida al ras. 16Més aviat ens han protegit, com una muralla, tant de nit com de dia, tot el temps que hem pasturat el ramat vora seu. 17Pensa tu mateixa què pots fer, perquè a hores d’ara ja hauran decidit la venjança contra el nostre amo i la seva família. I l’amo és tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.
18Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures#x de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases. 19Després va manar als mossos que passessin al davant, que ella ja els seguia. Però no digué res al seu marit Nabal.
20Abigail, muntada en un ase, anava baixant per un replec de la muntanya, mentre David i els seus homes venien en direcció contrària, i aviat es van trobar. 21David s’anava dient: «He ben perdut el temps amb aquest enze. Li he guardat tot el que tenia al desert, no li ha desaparegut res, i ves com m’ho paga! 22Però que Déu em faci caure al damunt#x tota mena de mals si abans de la matinada queda cap home#x a la propietat de Nabal!»
23Quan Abigail veié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra. 24Després se li va llançar als peus, tot dient:
– La culpa és meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules. 25Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom;#x efectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat. 26Però ara t’ho asseguro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida: el Senyor no vol que et prenguis la justícia pel teu compte i et taquis de sang. Que siguin com Nabal els teus enemics i tots els qui et volen mal! 27Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen. 28Tingues la bondat de perdonar la falta de la teva serventa.
»És ben cert que el Senyor perpetuarà la teva dinastia, senyor meu, ja que tu fas les guerres del Senyor,#x i de tota la teva vida ningú no et pot retreure res. 29Encara que algú s’alci a perseguir-te i vulgui la teva mort,#x la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu Déu, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la té a la fona per llançar-la ben lluny.#x 30El Senyor complirà amb el meu senyor tot el que de bo li ha promès i el farà sobirà d’Israel:#x 31que aquell dia el meu senyor no hagi de sentir remordiments per haver vessat sang sense motiu i per haver-se fet justícia ell mateix.#x Quan el Senyor t’haurà afavorit, recorda’t d’aquesta teva serventa!
32David respongué a Abigail:
– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que avui t’ha enviat a trobar-me! 33Beneït el teu seny, i beneïda tu mateixa, que m’has guardat de vessar sang i de fer-me justícia jo mateix! 34Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, que no m’ha permès de fer-te mal, et juro que, si no arribes a venir tu de seguida, abans de clarejar el dia no hauria quedat cap home viu a la propietat de Nabal.
35David va acceptar de les mans d’Abigail tot el que ella li portava, i li digué:
– Vés-te’n en pau a casa teva. Ja veus que he fet cas del que m’has dit i t’he acollit favorablement.
36En tornar Abigail a casa de Nabal, se’l va trobar banquetejant com un rei i amb l’eufòria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogué explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia. 37L’endemà al matí, passat el desvari de la beguda, Abigail va informar Nabal de tot. Ell es va quedar de pedra, com si el cor se li parés. 38Deu dies més tard, el Senyor li va enviar una feridura, i va morir. 39Quan David ho va saber, exclamà:
– Beneït sigui el Senyor que m’ha fet justícia de l’ultratge de Nabal i m’ha preservat de tacar-me les mans! El Senyor ha volgut que ell morís víctima de la seva pròpia maldat.#x
Llavors David va enviar missatgers per demanar Abigail en matrimoni. 40Els homes de David van anar a Carmel, a casa d’Abigail, i li digueren:
– David ens envia a dir-te que et vol prendre per muller.
41Ella es va alçar, es prosternà fins a tocar a terra amb el front i digué:
– Aquí tens la teva serventa, l’esclava disposada a rentar els peus dels criats del meu senyor.
42Abigail s’afanyà a partir. Va muntar a l’ase i, acompanyada de cinc de les seves criades, se’n va anar amb els enviats de David i es va casar amb ell.
43David s’havia casat també amb Ahinóam de Jizreel.#x Va tenir aquestes dues dones. 44Mical, la primera muller de David, Saül l’havia donada a Paltí, fill de Laix, de Gal·lim.#x
S'ha seleccionat:
1 Samuel 25: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso