1 Samuel 20
20
Jonatan ajuda David
1David va fugir de Naiot de Ramà i se n’anà a trobar Jonatan per dir-li:
– Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comès contra el teu pare, perquè em vulgui matar?#x
2Jonatan li va respondre:
– De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense consultar-m’ho. T’asseguro que una cosa així no me l’hauria amagada. És impossible!
3Però David va insistir i li va fer aquest jurament:
– El teu pare sap prou bé que ets molt amic meu, i deu pensar: “Que no ho sàpiga Jonatan, que es disgustaria.” Però et juro pel Déu viu i per la teva pròpia vida que estic a un pas de la mort.
4Jonatan va dir a David:
– Digues-me què vols que faci, i ho faré.
5David li va proposar això:
– Mira, demà és la festa de la lluna nova,#x i jo hauria de venir a menjar amb el rei. Deixa’m amagar al camp fins demà passat al vespre. 6Si el teu pare em troba a faltar, li dius que t’he demanat d’anar al meu poble, a Betlem, a celebrar-hi el sacrifici anual de tota la família. 7Si el rei diu: “Està bé”, és un bon senyal; puc estar tranquil. Però si s’enfurisma, tingues per cert que ha pres una determinació contra mi. 8Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si sóc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare.
9Jonatan va respondre:
– De cap manera! Si arribo a saber de cert que el meu pare ha pres un determini contra tu, t’ho comunicaré. No en dubtis gens!
10David va preguntar a Jonatan:
– Qui m’avisarà si el teu pare respon enfurismat?
11Jonatan li va dir:
– Vine, sortim al camp.
Van sortir tots dos al camp. 12Allà Jonatan digué a David:
– Pel Senyor, Déu d’Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te. 13Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare! 14Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro, 15no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.#x
16I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»#x
17Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
18Després li va dir:
– Demà és la festa de la lluna nova.#x Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient. 19Demà passat,#x baixa de pressa, vés-te’n a l’indret on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel. 20Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria, 21i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu. 22Però si dic al criat: “Les fletxes són més enllà”, vés-te’n; el Senyor vol que te’n vagis. 23Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.#x
24David es va amagar al camp.
Va arribar la festa de la lluna nova i el rei es va entaular per a l’àpat. 25El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant,#x Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit. 26Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual.#x
27L’endemà, segon dia de la festa de la lluna nova, el lloc de David continuava buit. Saül va preguntar al seu fill Jonatan:
– Com és que el fill de Jessè no ha vingut a l’àpat ni ahir ni avui?
28Jonatan li va respondre:
– David em va demanar amb insistència d’anar a Betlem. 29Em va dir: “Deixa-m’hi anar, si et plau, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m’ho ha manat. Si m’ho permets, hi aniré i veuré els meus germans.” Per això no ha comparegut a la taula del rei.
30Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué:
– Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessè,#x per a vergonya teva i de la que et va dur al món. 31Mentre el fill de Jessè visqui sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me’l agafar, perquè mereix la mort.
32Jonatan va replicar al seu pare Saül:
– Per què ha de morir? Què ha fet?
33Saül va tirar la llança contra ell per matar-lo.#x Llavors Jonatan va comprendre que, de part del seu pare, la mort de David era cosa decidida. 34Es va alçar de taula, enrabiat, i aquell dia, el segon de la festa de la lluna nova, no va menjar res, dolgut per David i pels insults del seu pare.
35L’endemà al matí, Jonatan, acompanyat d’un criat jove, va sortir al camp a trobar David. 36Jonatan va dir al seu criat:
– Corre, busca les fletxes que jo tiraré.
El noi es posà a córrer, i Jonatan va tirar la fletxa més enllà d’on ell era. 37El noi va arribar on Jonatan havia llançat la fletxa, i Jonatan li va cridar de lluny estant:
– Que no veus que és més enllà, la fletxa? 38Corre, de pressa, no estiguis parat!
El noi va recollir la fletxa i la va tornar al seu amo. 39Ell no es va adonar de res, però Jonatan i David es van entendre. 40Jonatan va donar les seves armes al noi i li va dir que les portés a la ciutat. 41Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet#x i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava. 42Jonatan li va dir:
– Vés-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.#x
S'ha seleccionat:
1 Samuel 20: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso