David digué a Saül:
– Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
Però Saül respongué a David:
– Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
David li va explicar:
– El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat, el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato. El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
David va dir també:
– El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.
Aleshores Saül li digué:
– Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:
– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.
I es va treure l’armadura. Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència. I li va dir:
– ¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?
El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué:
– Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
David li va respondre:
– Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sor-tir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara. David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
