1 Samuel 17:32-50
1 Samuel 17:32-50 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
David digué a Saül: “Que no es desa-nimi ningú per causa d’aquell filisteu; el teu servent anirà a lluitar contra ell.” Però Saül digué a David: “Tu no et pots enfrontar a aquest filisteu i lluitar contra ell, perquè tu ets molt jove i ell és guerrer des de la seva joventut.” David contestà a Saül: “Quan el teu servent pasturava el ramat del seu pare i venia un lleó o un ós, i arrabassava alguna peça del ramat, jo l’empaitava, l’atacava i li prenia la presa de la boca. I si es llençava con-tra mi, l’agafava per la mandíbula i el colpejava fins que el matava. El teu servent ha donat mort al lleó i a l’ós, i aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha provocat l’exèrcit del Déu vivent.” David va dir també: “El Senyor que em va lliurar de les urpes del lleó i de les de l’ós em lliurarà igualment de les mans d’aquest filisteu.” Aleshores Saül digué: “Vés, i que el Senyor sigui amb tu.” Després Saül va vestir David amb les seves pròpies vestidures, li va cobrir el cap amb un casc de bronze i el va armar amb una cuirassa. David es va cenyir l’espasa i va intentar caminar, però no hi estava avesat, i digué a Saül: “No puc caminar amb això, perquè no en tinc costum.” I s’ho va treure de sobre. Tot seguit va agafar el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls va posar al sarró de pastor que duia i, amb la seva fona a la mà, es va dirigir cap al filisteu. El filisteu també venia acostant-se cada cop més, amb el seu escuder al davant. Quan el filisteu va mirar i veié David, el va menysprear perquè era jove, ros i d’aspecte delicat. Llavors li va dir: “¿És que jo sóc un gos perquè vinguis contra mi amb un bastó?” I va maleir David pels seus déus. Encara hi afegí: “Vine aquí, que do-naré la teva carn als ocells del cel i a les bèsties del camp.” David va replicar al filisteu: “Tu véns contra mi amb espasa, amb llança i amb fletxes, però jo vinc a tu en nom del Senyor de l’univers, Déu dels exèr-cits d’Israel, a qui tu has insultat! Avui el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap i donaré, avui mateix, els cadàvers de l’exèrcit filisteu als ocells del cel i a les bèsties del camp perquè tota la terra sàpiga que hi ha Déu a Israel. I tota aquesta gent sabrà que el Senyor no venç amb l’espasa ni amb la llança, que la batalla és del Senyor i ell us posarà a les nostres mans.” Quan el filisteu es va posar en marxa, avançant a l’encontre de David, aquest va sortir corrents de les files per en-frontar-se-li. David ficà la mà al sarró i en va treure una pedra, la va llençar amb la fona i va ferir el filisteu al front. La pedra li va quedar clavada al front, i va desplomar-se de cara a terra. Així David va vèncer el filisteu amb la fona i una pedra. El va ferir i el va matar sense empunyar cap espasa.
1 Samuel 17:32-50 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
David digué a Saül: – Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell. Però Saül respongué a David: – Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove. David li va explicar: – El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat, el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato. El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu! David va dir també: – El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu. Aleshores Saül li digué: – Vés, i que el Senyor sigui amb tu. Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül: – Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat. I es va treure l’armadura. Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu. El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència. I li va dir: – ¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó? El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué: – Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs. David li va respondre: – Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans. Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sor-tir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara. David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.