1 Reis 7
7
Construcció del palau#x
1Salomó va fer construir també el seu palau. En tretze anys el van deixar del tot acabat.
2Primerament va construir l’edifici del Bosc del Líban,#x de cent colzades de llarg, cinquanta d’ample i trenta d’alt.#x Quatre rengles de columnes de cedre sostenien l’embigat, també de cedre. 3Sobre l’embigat que reposava damunt les columnes hi havia tres rengles de quinze cambres; en total, quaranta-cinc cambres. Per damunt de les cambres, un sostre de cedre cobria l’edifici. 4Les finestres es distribuïen en tres rengles a banda i banda. 5Totes les portes i les finestres eren quadrangulars, i cada finestra quedava enfront d’una altra, en els tres rengles.
6Després va construir el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llarg i trenta d’ample, amb un vestíbul porticat al davant. 7També va construir la sala del tron, on administrava justícia;#x era la sala de l’audiència i estava recoberta de cedre des del paviment fins al sostre.
8Pel que fa al palau on ell vivia, es trobava en un altre pati, l’oposat al pati de la sala del tron, i tenia la mateixa forma. Va construir també un palau semblant per a la filla del faraó, amb la qual s’havia casat.#x
9Des de l’exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dintre com per la cara que donava a fora. 10Els fonaments eren de pedres magnífiques, uns grans carreus de vuit o de deu colzades. 11Sobre els fonaments s’alçaven altres carreus de bona pedra i de mides semblants, amb filades de cedre entremig. 12Els murs del gran pati exterior tenien, tot al voltant, tres filades de carreus i una filada de bigues de cedre, igual que l’atri interior del temple del Senyor i igual que el vestíbul del santuari.
Objectes destinats al temple
(2Cr 2,12-13; 3,15-5,1)
13El rei Salomó va fer venir Hiram de Tir#x i el va contractar. 14Hiram era fill d’una viuda de la tribu de Neftalí, però el seu pare era de Tir. Fonia el bronze i era molt entès, expert i hàbil en el seu ofici. Va entrar al servei del rei Salomó i va executar tots els seus encàrrecs.
15Va fondre les dues columnes de bronze,#x que feien, cada una, divuit colzades d’alt i dotze de perímetre.#x 16Va fondre també dos capitells de bronze per a les columnes: tenien cinc colzades d’alt. 17A més, va fer de bronze unes xarxes de fistons en forma de garlandes per als capitells del capdamunt de les columnes, set per a cada capitell. 18Després va decorar les columnes amb dos rengles de magranes entorn de cada xarxa per cobrir els dos capitells que sobresortien per damunt de les magranes. 19Al capdamunt de les columnes del vestíbul, els capitells continuaven en forma de lotus, fins a una alçada de quatre colzades. 20En els capitells de les dues columnes, tot al volt de la convexitat que hi havia més enllà de les xarxes, s’hi arrengleraven dues-centes magranes entorn de cada capitell. 21Les dues columnes, les va col·locar davant el vestíbul de la nau; anomenà Jaquín la columna de la dreta, i la de l’esquerra, Bóaz.#x 22El capdamunt de les columnes tenia forma de lotus. Així es va acabar l’obra de les columnes.
23Després va fer l’anomenat «Mar» de bronze,#x un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat. 24Tot al voltant, per sota de la vora, dos rengles de coloquintes decoraven el «Mar», deu per cada colzada.#x Havia estat fos tot junt. 25El «Mar» reposava sobre dotze vedells: tres miraven a tramuntana, tres a ponent, tres a migdia i tres a llevant. Els vedells el sostenien amb les gropes girades cap al centre. 26El «Mar» tenia un gruix de quatre dits, i la seva vora era com els llavis d’un calze de flor de lotus. La seva cabuda era de quaranta-dos mil litres.#x
27Va fabricar també deu peanyes de bronze.#x Cada peanya feia quatre colzades de llarg, quatre d’ample i tres d’alt. 28Uns plafons sostinguts per muntants tancaven els costats de les pea-nyes. 29Els plafons que hi havia entre els muntants eren decorats amb lleons, vedells i querubins. Sobre els muntants, tant per damunt com per sota dels lleons i els vedells, hi havia garlandes cisellades. 30Cada peanya anava muntada al damunt de quatre rodes de bronze amb eixos també de bronze. Les peanyes tenien, a la part superior, quatre peus per a sostenir la pica d’aigua: eren quatre suports de fosa, situats darrere les garlandes. 31La boca superior de cada peanya era un cèrcol d’una colzada d’alt; la seva obertura era rodona, en forma de sòcol, i feia una colzada i mitja. També aquesta obertura era decorada amb figures i tancada amb plafons de forma quadrada, no rodona. 32A les quatre rodes de sota els plafons de la peanya hi havia perns que la sostenien. Cada roda feia una colzada i mitja d’alt. 33Les rodes tenien la forma de roda de carruatge, però els perns, les llandes, els raigs i els botons eren de fosa. 34Hi havia també quatre reforços als quatre angles inferiors de la peanya, que formaven una sola peça amb la peanya. 35Al capdamunt de la peanya hi havia, tot al voltant, un cèrcol de mitja colzada d’alt; i a la part superior, els agafadors, que formaven una sola peça amb els plafons de la peanya. 36Les cares dels agafadors i dels plafons eren decorades amb querubins, lleons i palmes, tants com n’hi cabien, i amb garlandes tot al voltant. 37Així va fer les deu peanyes. Totes eren foses de la mateixa manera i tenien les mateixes mides i la mateixa forma.
38Va fer també deu piques de bronze.#x Cada pica tenia una cabuda de vuit-cents quaranta litres i un diàmetre de quatre colzades: hi havia una pica per a cada una de les peanyes. 39Va col·locar cinc peanyes a la banda dreta de l’edifici del temple i cinc a l’esquerra, i el «Mar» de bronze a la dreta, cap al sud-est.
40Hiram, a més de les piques, va fer pales i calderetes d’aspersió#x i va enllestir tota l’obra que el rei Salomó li havia encarregat per al temple del Senyor:#x 41les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes; 42les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells; 43les deu peanyes, amb les deu piques damunt les peanyes; 44el «Mar» de bronze amb els dotze vedells que el sostenien; 45les olles, les pales i les calderetes d’aspersió. Tots aquests utensilis que Hiram havia fabricat per al rei Salomó eren de bronze polit. 46El rei els va fer fondre a la plana del Jordà, en motlles d’argila, entre Sucot i Saretan.#x 47Salomó renuncià a avaluar tots aquests utensilis per la seva enorme quantitat. El pes del bronze, ni el va calcular.
48Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l’altar d’or;#x la taula#x on es dipositaven els pans d’ofrena, també d’or; 49els lampadaris d’or pur, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra, davant la cambra interior, amb les flors, els gresols i les esmocadores d’or; 50els gibrells, els ganivets, les calderetes d’aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d’or fi; les pollegueres de les portes que donaven a la cambra interior, al lloc santíssim, i les de les portes que donaven a la nau del santuari, totes d’or.
51Quan va quedar enllestida tota l’obra que el rei Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David,#x plata, or i diversos objectes, i ho diposità tot al tresor del temple del Senyor.#x
S'ha seleccionat:
1 Reis 7: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso