1 Reis 5:1-12

Salomó era sobirà de tots els reialmes que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte. Tots van ser tributaris i vassalls seus mentre ell visqué. Els queviures que Salomó rebia cada dia eren trenta càrregues de flor de farina i seixanta de farina ordinària, deu vedells grassos, vint vedells de pastura i cent moltons, a més dels cérvols, les gaseles, els cabirols i l’aviram engreixat. Ell dominava tot el territori a l’occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d’aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau amb tots els països del voltant. Mentre va viure, la gent de Judà i d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba, estigué segura, cadascú sota la seva parra i sota la seva figuera. Salomó tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls, i les dotacions dels seus carros de guerra arribaven a dotze mil homes. Cada un dels seus governadors subministrava un mes a l’any els queviures per al rei Salomó i tota l’administració reial. S’encarregaven que no faltés res. Cada un d’ells, segons les instruccions rebudes, portava l’ordi i la palla per a les bèsties de tir a l’indret on el rei es trobava. Déu va concedir a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, i uns coneixements tan vastos com la sorra de la vora de la mar. La saviesa de Salomó superava la de tots els habitants de les terres d’orient i d’Egipte. Era el més savi de tots els homes: més que Etan, l’ezrahita, més que Eman, Calcol i Dardà, fills de Mahol. La seva anomenada arribava a totes les nacions veïnes. Va pronunciar tres mil proverbis i fou l’autor de cinc mil càntics.