1 Reis 5:1-12
1 Reis 5:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Hiram, rei de Tir, va enviar els seus servidors a Salomó així que va saber que l’havien ungit com a rei en lloc del seu pare, perquè Hiram havia estat sempre amic de David. I Salomó li envià aquest missatge: “Tu ja saps que el meu pare no va poder edificar el temple al nom del Senyor, el seu Déu, per causa de les guerres que per totes bandes van promoure els seus enemics, fins que el Senyor els hi posà sota les plantes dels peus. Però ara el Senyor, el meu Déu, m’ha concedit repòs per tots costats; no hi ha enemics ni cap adversitat. Per això he decidit construir un temple al nom del Senyor, el meu Déu, tal com el Senyor va dir al meu pare David: ‘El teu fill, que jo posaré al teu lloc en el tron, ell edificarà un temple al meu nom.’ Ara, doncs, ordena que tallin per a mi cedres del Líban; els meus servents es-taran amb els teus i jo et pagaré pels teus servents el salari que tu estipulis, perquè, com tu saps, entre nosaltres no hi ha ningú que sàpiga tallar troncs com els sidonis.” Quan Hiram va sentir les paraules de Salomó va tenir una gran alegria, i digué: “Beneït sigui avui el Senyor, que ha donat a David un fill savi sobre aquest poble tan nombrós!” Llavors Hiram va enviar aquest mis-satge a Salomó: “He escoltat l’ambai-xada que m’has tramès. Pel que fa als troncs de cedre i d’avet, jo compliré tot el que desitges. Els meus servents els baixaran des del Líban fins al mar; jo en formaré rais que vagin per mar fins al lloc que tu em diguis, allà seran deslligats i te’ls endu-ràs. Tu, a canvi, compliràs el meu desig subministrant queviures al meu palau.” Així, Hiram subministrava a Salomó troncs de cedre i d’avet, tants com en volia; mentre que Salomó proveïa a Hiram vint mil càrregues de blat i vint càrre-gues d’oli verge, per al manteniment del seu palau. Això és el que Salomó paga-va a Hiram cada any. El Senyor va concedir saviesa a Sa-lomó, tal com li havia promès. A més, hi hagué pau entre Hiram i Salomó, pactant ambdós una aliança.
1 Reis 5:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Salomó era sobirà de tots els reialmes que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte. Tots van ser tributaris i vassalls seus mentre ell visqué. Els queviures que Salomó rebia cada dia eren trenta càrregues de flor de farina i seixanta de farina ordinària, deu vedells grassos, vint vedells de pastura i cent moltons, a més dels cérvols, les gaseles, els cabirols i l’aviram engreixat. Ell dominava tot el territori a l’occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d’aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau amb tots els països del voltant. Mentre va viure, la gent de Judà i d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba, estigué segura, cadascú sota la seva parra i sota la seva figuera. Salomó tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls, i les dotacions dels seus carros de guerra arribaven a dotze mil homes. Cada un dels seus governadors subministrava un mes a l’any els queviures per al rei Salomó i tota l’administració reial. S’encarregaven que no faltés res. Cada un d’ells, segons les instruccions rebudes, portava l’ordi i la palla per a les bèsties de tir a l’indret on el rei es trobava. Déu va concedir a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, i uns coneixements tan vastos com la sorra de la vora de la mar. La saviesa de Salomó superava la de tots els habitants de les terres d’orient i d’Egipte. Era el més savi de tots els homes: més que Etan, l’ezrahita, més que Eman, Calcol i Dardà, fills de Mahol. La seva anomenada arribava a totes les nacions veïnes. Va pronunciar tres mil proverbis i fou l’autor de cinc mil càntics.