TITUS 1:1-9

Pau, servidor de Déu i enviat de Crist Déu per a conduir els esco-llits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat, que s’acorda amb la pietat, quant a l’esperança de vida eterna promesa per aquell qui no menteix, Déu, abans que el temps existís, però que, en arribar el moment apro-piat, ha manifestat la seva paraula per mitjà de la predicació, que m’ha estat confiada, segons ha disposat Déu, el nostre Salvador. A Titus, veritable fill en la fe mútua: gràcia i pau de part de Déu, Pare, i de Crist Jesús, el nostre Salvador. Et vaig deixar a Creta per tal que acabessis d’organitzar el que faltava i establissis ancians en cada població, seguint les ordres que et vaig donar: que siguin persones de les quals no es tinguin queixes, casats una sola vegada, que tinguin fills creients, no titllats de llibertins ni de rebels. Pel fet de ser administrador dels dons de Déu, cal que l’ancià sigui un home irreprensible; no ha de ser arrogant, ni irascible, ni bevedor, ni busca-raons, ni avariciós; ha de ser hospitalari, amant del bé, assenyat, de conducta recta, honest, un home serè diligent en l’autèntica doctrina, con-forme a l’ensenyança, a fi que sigui ca-paç tant d’exhortar amb bons consells com de refutar els qui contradiuen.