Noemí tenia un parent per part del seu marit, un home molt ric, de la família d’Elimèlec, que es deia Booz.
Rut, la moabita, digué a Noemí: “Ani-ré, si et sembla bé, al camp a espigolar darrere algú que m’ho permeti.” Ella respongué: “Vés-hi, filla meva.”
Rut hi va anar i, en arribar, es va posar a espigolar darrere els segadors. Per atzar tingué la sort d’entrar en un camp propietat de Booz, que era parent d’Eli-mèlec.
Amb això que Booz va arribar de Betlem i va saludar els segadors: “El Senyor sigui amb vosaltres!” Ells li van respondre: “El Senyor et beneeixi!”
Aleshores Booz va preguntar al mosso encarregat dels segadors: “De qui és aquella noia?”
El mosso encarregat dels segadors li respongué: “És la noia moabita que va venir amb Noemí des dels camps de Moab.
Ella ha demanat: ‘Amb el teu permís espigolaré i recolliré entre les garbes darrere els segadors’; i d’ençà que s’hi ha posat, al matí, hi ha estat fins ara, llevat d’una estona que ha reposat a la casa.”
Llavors Booz digué a Rut: “Escolta, filla meva, no vagis a espigolar en un altre camp ni et moguis d’aquí; uneix-te a les meves criades,
fixa’t en el camp que estiguin segant i vés amb elles. He ordenat als mossos que no et molestin. I quan tinguis set, vés on hi ha els càntirs i beu del que han pouat els mossos.”
Ella va inclinar el cap, i postrada a terra li digué: “Com és que he trobat gràcia als teus ulls, que t’interesses per mi, si sóc una estrangera?”
Booz li va contestar: “M’han explicat exactament tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit: com has deixat el teu pare, la teva mare i la terra on vas néixer, i has vingut en un poble que abans no coneixies.
Que el Senyor recompensi la teva acció i que el teu premi sigui complet per part del Senyor, el Déu d’Israel, sota les ales del qual has vingut a abrigar-te.”
Ella respongué: “Que jo trobi gràcia als teus ulls, senyor meu. Perquè m’has consolat i has parlat cordialment a la teva serventa, tot i que no sigui com una de les teves criades.”
A l’hora de menjar, Booz li digué: “Vine aquí i menja del nostre pa i suca el teu mos en la vinagreta.” Ella es va asseure al costat dels segadors, i ell li va oferir el gra torrat; ella en va menjar fins a atipar-se i encara li’n va sobrar.
Quan es va alçar per anar a espigolar, Booz va ordenar als seus mossos: “Dei-xeu que espigoli fins i tot entre les gar-bes i no la renyeu.
També, feu caure expressament al-gunes espigues de les garbes i deixeu-les perquè ella les reculli, i no la mo-lesteu.”
Rut va estar espigolant pel camp fins a la tarda; després va desgranar el que havia recollit, que van ser uns vint qui-los d’ordi.
S’ho va carregar, s’ho va emportar al poble i va ensenyar a la seva sogra el que havia recollit. També va treure el que havia guardat després d’atipar-se.
Noemí li preguntà: “On has espigolat avui? Com has fet tanta feina? Beneït sigui el qui t’ha afavorit!” Llavors Rut va explicar a la seva sogra amb qui ha-via estat treballant: “L’home amb qui avui he treballat es diu Booz.”
Llavors Noemí digué a la seva nora: “Beneït sigui el Senyor, que mai no ha negat la seva benvolença ni a vius ni a difunts.” A més afegí: “Aquest home és parent nostre, és un dels nostres rescatadors.”
Rut, la moabita, encara li digué: “A més m’ha dit: Aplega’t amb les meves criades fins que s’acabi tota la meva sega.”
I Noemí digué a Rut, la seva nora: “Serà bo, filla meva, que surtis amb les seves criades, no sigui que en el camp d’un altre et maltractin.”
Es va aplegar, doncs, amb les criades de Booz per espigolar fins que van acabar la sega de l’ordi i del blat, però va seguir vivint amb la seva sogra.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
