APOCALIPSI 16
16
Les set copes del furor de Déu sobre la terra
1Vaig sentir una veu potent que des del santuari deia als set àngels: “Aneu i aboqueu les set copes del furor de Déu sobre la terra.”
2El primer se’n va anar i va abocar la seva copa sobre la terra, i a tots els qui havien acceptat la marca de la bèstia, i els qui adoraven la seva imatge, els van sortir unes úlceres doloroses i malignes.
3El segon abocà la seva copa al mar, i es va convertir en sang, com la sang d’un mort; tots els animals marins es van morir.
4El tercer va abocar la seva copa als rius i les deus de les aigües, i es van convertir en sang.
5I vaig sentir que l’àngel de les aigües deia: “Tu ets just, el qui és i el qui era, el Sant, quan així condemnes,
6perquè ells han vessat la sang del poble sant i dels profetes; tu els has fet beure sang: Tenen el que es mereixen.”
7Vaig sentir també que l’altar deia: “Cert, Senyor, Déu Totpoderós; els teus judicis són rectes i justos.”
8El quart àngel va abocar la seva copa al sol, que va rebre el poder de consumir els homes amb foc.
9I els homes, però, tot i que es crema-ven per la gran xardor, maleïen el nom de Déu, que té poder sobre aquestes pla-gues, però no es van penedir ni recone-gueren la seva grandesa.
10El cinquè àngel va abocar la seva copa sobre el tron de la bèstia, i el seu reialme va quedar cobert de tenebres; la gent es mossegava la llengua de dolor,
11i maleïa el Déu del cel pel dolor que sentien i per les seves úlceres, però no es van penedir de les seves obres.
12El sisè àngel va abocar la seva copa sobre el gran riu, l’Eufrates, i va quedar sec, deixant pas lliure al reis d’Orient.
13I vaig veure que sortien de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta, tres esperits im-munds, com unes granotes.
14Són uns esperits demoníacs que fan prodigis, i es dirigien a trobar els reis de tot el món amb el propòsit de reunir-los per a la batalla del gran dia del Déu Totpoderós.
15“Mira, jo vinc com un lladre. Afor-tunat aquell qui vetlla sense treure’s la roba, així no haurà de sortir nu, ensenyant les seves vergonyes.”
16Els van reunir, doncs, al lloc que en hebreu s’anomena Harmagedon.
17El setè àngel va abocar la seva copa a l’espai, i va sortir de dins del santuari, per la banda del setial, una veu potent que deia: “Ja és fet.”
18I van esclatar llamps i van retrunyir trons; i es produí un fort terratrèmol, de tal magnitud com no n’hi havia hagut cap altre d’ençà que l’home va comen-çar a existir sobre la terra.
19La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i les ciutats dels pagans es van esfondrar. La gran Babilònia va ser recordada davant Déu per fer-li beure la copa de vi del seu furor ardent.
20Totes les illes van fugir, les mun-tanyes van desaparèixer,
21i una calamarsada amb pedres grosses com talents es precipità del cel sobre els homes, i els homes maleïen Déu per la plaga de la calamarsada, perquè el dany era terrible.
S'ha seleccionat:
APOCALIPSI 16: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya