APOCALIPSI 14
14
Els rescatats com una primícia per a Déu i per a l’Anyell
1Després vaig veure l’Anyell que estava dret sobre la mun-tanya de Sió, juntament amb cent quaranta-quatre mil que duien escrit al front el nom d’Ell i el nom del seu Pare.
2I vaig sentir que venia del cel una veu com si fos el bramul de grans onades i com el retruny d’un gran tro; el que sen-tia era un clamoreig comparable també a una coral de cantors de cítara, quan s’acompanyen amb els seus instruments.
3I cantaven un càntic nou davant el setial i en presència dels quatre vivents i dels ancians, i ningú no podia aprendre aquell càntic, llevat d’aquells cent qua-ranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra.
4Aquests són els qui no han tingut con-tacte amb cap dona: per tant són verges. Aquests són els qui acompanyen l’A-nyell arreu on va. Aquests van ser rescatats d’entre els homes com una pri-mícia per a Déu i per a l’Anyell.
5De la seva boca no n’ha sortit mai cap mentida: no tenen cap defecte.
L’anunci dels tres àngels
6Vaig veure també un altre àngel que volava pel mig del cel portant una bona nova eterna per a proclamar-la als po-bladors de la terra, a tota nació, raça, llengua i poble,
7i cridava amb veu potent: “Venereu Déu i rendiu-li honors, perquè ha arribat l’hora del seu judici, i adoreu el qui ha fet el cel, la terra, el mar i les deus de les aigües.”
8Un segon àngel el seguia cridant: “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que ha embriagat totes les nacions amb el vi ardent de la seva fornicació.”
9Darrere aquells àngels en venia un ter-cer que anava dient amb veu potent: “Si algú venera la bèstia o la seva imatge o accepta la marca al front o a la mà,
10el tal haurà de beure el vi del furor de Déu, abocat a la copa de la seva indignació sense aigualir, i serà turmen-tat amb foc atiat amb sofre, davant els sants àngels i a la presència de l’Anyell.
11El fum del seu turment puja pels segles dels segles, i els qui adoren la bèstia i la seva imatge, o els qui accepten la marca amb el seu nom, no tenen repòs ni de nit ni de dia.
12Aquí es veurà la paciència del poble sant, dels qui guarden els manaments de Déu i la fe de Jesús.”
L’hora de segar i de veremar a la terra
13Llavors vaig sentir una veu del cel que deia: “Escriu: Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor. Cert, diu l’Esperit, podran reposar de les seves fatigues, ja que les seves obres els acompanyen.”
14Després vaig veure un núvol blanc, i sobre el núvol hi seia un que tenia aspec-te com de fill d’home i duia al cap una corona d’or, i a la mà, una falç esmolada.
15Un altre àngel va sortir del santuari cridant amb veu potent al qui estava as-segut sobre el núvol: “Fes anar la teva falç i sega, que ja ha arribat l’hora de segar. La collita de la terra ja és a punt.”
16I el que estava assegut sobre el núvol va passar la seva falç per la terra, i la terra va quedar segada.
17Del santuari va sortir un altre àngel que duia també un falçó esmolat,
18i de l’altar va sortir un altre àngel, el qui domina el foc, i va cridar amb veu potent al qui tenia el falçó esmolat: “Fes anar el falçó esmolat i verema els go-tims del cep de la terra, que els seus raïms ja han madurat.”
19I l’àngel va passar el falçó per la terra, va veremar el cep de la terra i abocà els raïms al gran cup de la indignació de Déu.
20El cup fou trepitjat fora de la ciutat, i del cup va sortir tanta sang que arri-bava fins a les brides dels cavalls, en un radi de mil sis-cents estadis.
S'ha seleccionat:
APOCALIPSI 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya