SALMS 78
78
Escolta, poble meu, el meu ensenyament
(Maskil. D’Assaf.)
1Escolta, poble meu, el meu en-senyament,
posa atenció a les paraules de la meva boca.
2Obriré la meva boca amb una parà-bola,
exposaré enigmes del passat.
3Les coses que hem sentit i hem après,
el que els nostres pares ens van contar,
4no ho amagarem pas als nostres fills,
ho explicarem a la futura generació
les glòries del Senyor i el seu poder,
i els prodigis que ha fet.
5Ell establí un testimoni amb Jacob
i donà una llei a Israel,
i ordenà als nostres pares
que ho ensenyessin als seus fills
6per tal que ho coneguin les generacions futures;
i perquè els fills que en naixeran, al seu torn, ho contin als seus fills
7a fi que posin en Déu la seva con-fiança
i no oblidin les obres seves,
ans guardin els seus preceptes.
8Que no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,
gent de cor inconstant
i d’esperit infidel a Déu.
9Els fills d’Efraïm, tan bons tiradors d’arc,
recularen el dia del combat;
10no compliren el pacte fet amb Déu,
i no van voler actuar d’acord amb la seva llei;
11tenien oblidades les seves grans gestes
i les meravelles que els havia fet veure.
12Havia obrat prodigis, davant dels seus pares,
en el país d’Egipte, a la plana de Tanis.
13Migpartí la mar i els féu passar,
contenint les aigües com una mu-ralla;
14durant el dia els guiava amb un núvol,
i cada nit amb llum de foc;
15al desert va esberlar les roques
i els donà a beure a doll, sense me-sura:
16va fer brollar deus de la penya
i en féu córrer les aigües com a rius.
17Però encara van tornar a pecar con-tra ell,
resistint l’Altíssim a l’estepa;
18i temptaren Déu en els seus cors,
reclamant un menjar al seu gust,
19i parlaren contra Déu dient:
“Que podrà Déu parar taula en el desert?
20Prou que va trencar la roca i va rajar l’aigua,
i es vessava a torrentades, però ¿podrà també donar pa
o abastar de carn el seu poble?”
21En sentir això, el Senyor s’indignà
i s’abrandà en foc contra Jacob;
fins contra Israel s’alçà el seu furor,
22perquè no havien tingut fe en Déu
ni confiança en el seu auxili.
23No obstant, va manar als núvols des de dalt,
i, obrint les comportes del cel,
24féu ploure sobre ells el mannà per a alimentar-se,
i els donà el blat celestial.
25Tothom va menjar el pa dels va-lents,
els n’envià provisió per a atipar-se.
26Remogué en el cel el vent de llevant
i emmenà amb la seva potència el de migjorn,
27i va ploure carn damunt d’ells com la pols,
i ocells com l’arena de la mar;
28caigueren enmig del seu campament,
a l’entorn de les seves tendes,
29i en menjaren fins a atipar-se’n;
així els va satisfer el seu desig.
30No havien desistit del seu rampell;
encara tenien el menjar a la boca
31quan caigué damunt d’ells el furor de Déu:
féu estralls en els més forts
i abaté el jovent d’Israel.
32Tot i amb això encara van pecar,
i no cregueren en els seus prodigis.
33Per tant, va consumir els seus dies d’una bufada,
i els seus anys en el pànic.
34Quan els feia mortaldat llavors el buscaven,
es convertien i s’afanyaven a trobar Déu,
35i recordaven que Déu era el seu refugi,
el Déu Altíssim, el seu redemptor.
36Però només l’adulaven amb la boca,
amb la llengua li mentien;
37perquè el seu cor no era sincer,
ni foren fidels en complir el seu pacte.
38Tot i així ell, compassiu, perdonava la maldat i no els destruïa;
tot sovint refrenava la seva ira
i no deixava esclatar tot el seu enuig,
39perquè recordava que eren carn,
una alenada que se’n va i no torna.
40Quantes vegades es rebel·laren al desert!
El contristaren en aquella soledat!
41Altre cop tornaven a temptar Déu,
entristint el Sant d’Israel.
42Ja no es recordaven de la seva mà,
del dia que els deslliurà de l’adversari
43quan acomplí a l’Egipte els seus prodigis,
i els seus miracles a la plana de Tanis:
44Convertí en sang els seus rius
i els seus recs perquè no poguessin beure;
45envià contra ells tàvecs que els de-voraven
i granotes que els consumien.
46Abandonà la collita a la saltarel·la,
i el fruit del seu esforç a la llagosta;
47devastà les vinyes amb la pedre-gada,
i les figueres amb la gebrada;
48matà el bestiar amb la pedra,
i els ramats amb els llamps.
49Descarregà damunt d’ells el foc de la seva ira,
indignació, còlera i tribulació,
com un tropell de missatgers de calamitats;
50deixà lliure curs al seu furor,
no preservà l’ànima de la mort,
i destruí la seva vida amb la pesta.
51Abaté tot primogènit d’Egipte,
les primícies de la vigoria a les ten-des de Cam.
52Féu sortir el seu poble com ovelles,
i els menà pel desert com un ramat.
53Els va dirigir amb fermesa
perquè no tinguessin por,
mentre que la mar engolia els seus enemics.
54Els féu arribar al seu territori sant,
a la muntanya que conquerí la seva dreta.
55Expulsà les nacions davant d’ells,
els repartí en lots el seu heretatge,
i establí a les seves tendes les tribus d’Israel.
56Però temptaren i provocaren el Déu Altíssim,
i no guardaren els seus preceptes.
57Se n’apartaren i prevaricaren com els seus pares,
es van torçar com un arc afluixat.
58L’indignaren amb els altars elevats,
i el provocaren amb les seves es-cultures.
59Déu ho va sentir i s’enfurismà,
i rebutjà aïradament Israel;
60abandonà el tabernacle de Siló,
el pavelló on habitava entre els homes;
61i lliurà la seva potència al captiveri
i la seva majestat en mans dels ad-versaris.
62Abandonà el seu poble a mercè de l’espasa
i s’indignà contra el seu heretatge.
63El foc va devorar els seus joves,
i les seves donzelles no foren fes-tejades;
64els sacerdots caigueren a cops d’es-pasa,
i les seves viudes no els ploraren.
65Però el Senyor es desvetllà, com si s’hagués adormit,
com un valent que torna en si del vi;
66i atacà els seus adversaris pel darrere,
els causà la deshonra perpètua.
67Rebutjà la tenda de Josep
i no va triar la tribu d’Efraïm,
68sinó que escollí la tribu de Judà,
la muntanya de Sió, que ell estimava.
69Edificà el seu santuari de forma eminent,
l’afermà per sempre com la terra.
70Escollí David per servidor seu,
l’agafà d’entre les pletes d’ovelles,
71el tragué d’anar darrere les cries
per pasturar Jacob, el seu heretatge.
72Els ha pasturat amb cor voluntariós,
i els ha guiat amb la seva mà as-senyada.
S'ha seleccionat:
SALMS 78: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya