SALMS 78:40-72

Quantes vegades es rebel·laren al desert! El contristaren en aquella soledat! Altre cop tornaven a temptar Déu, entristint el Sant d’Israel. Ja no es recordaven de la seva mà, del dia que els deslliurà de l’adversari quan acomplí a l’Egipte els seus prodigis, i els seus miracles a la plana de Tanis: Convertí en sang els seus rius i els seus recs perquè no poguessin beure; envià contra ells tàvecs que els de-voraven i granotes que els consumien. Abandonà la collita a la saltarel·la, i el fruit del seu esforç a la llagosta; devastà les vinyes amb la pedre-gada, i les figueres amb la gebrada; matà el bestiar amb la pedra, i els ramats amb els llamps. Descarregà damunt d’ells el foc de la seva ira, indignació, còlera i tribulació, com un tropell de missatgers de calamitats; deixà lliure curs al seu furor, no preservà l’ànima de la mort, i destruí la seva vida amb la pesta. Abaté tot primogènit d’Egipte, les primícies de la vigoria a les ten-des de Cam. Féu sortir el seu poble com ovelles, i els menà pel desert com un ramat. Els va dirigir amb fermesa perquè no tinguessin por, mentre que la mar engolia els seus enemics. Els féu arribar al seu territori sant, a la muntanya que conquerí la seva dreta. Expulsà les nacions davant d’ells, els repartí en lots el seu heretatge, i establí a les seves tendes les tribus d’Israel. Però temptaren i provocaren el Déu Altíssim, i no guardaren els seus preceptes. Se n’apartaren i prevaricaren com els seus pares, es van torçar com un arc afluixat. L’indignaren amb els altars elevats, i el provocaren amb les seves es-cultures. Déu ho va sentir i s’enfurismà, i rebutjà aïradament Israel; abandonà el tabernacle de Siló, el pavelló on habitava entre els homes; i lliurà la seva potència al captiveri i la seva majestat en mans dels ad-versaris. Abandonà el seu poble a mercè de l’espasa i s’indignà contra el seu heretatge. El foc va devorar els seus joves, i les seves donzelles no foren fes-tejades; els sacerdots caigueren a cops d’es-pasa, i les seves viudes no els ploraren. Però el Senyor es desvetllà, com si s’hagués adormit, com un valent que torna en si del vi; i atacà els seus adversaris pel darrere, els causà la deshonra perpètua. Rebutjà la tenda de Josep i no va triar la tribu d’Efraïm, sinó que escollí la tribu de Judà, la muntanya de Sió, que ell estimava. Edificà el seu santuari de forma eminent, l’afermà per sempre com la terra. Escollí David per servidor seu, l’agafà d’entre les pletes d’ovelles, el tragué d’anar darrere les cries per pasturar Jacob, el seu heretatge. Els ha pasturat amb cor voluntariós, i els ha guiat amb la seva mà as-senyada.