SALMS 52
52
La bondat de Déu és constant
(Del mestre de cant. Maskil. De David. Quan l’idumeu Doeg vingué per avisar Saül i digué: “David ha entrat a la casa d’Abimèlec”.)
1Per què et glories de la teva maldat, dèspota?
La bondat de Déu és constant.
2Rumies la maldat; la teva llengua
és com un ganivet esmolat, enganyador!
3T’estimes més el mal que el bé,
més la mentida que la paraula justa. (Pausa)
4T’agrada tota paraula nociva,
llengua enganyadora!
5Per això Déu t’aixafarà per sempre;
t’agafarà i se t’endurà de la tenda,
i et desarrelarà de la terra dels vivents. (Pausa)
6Els justos ho veuran i temeran,
i es burlaran d’ell:
7“Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció,
sinó que confiava en la seva gran fortuna;
es mantenia en el seu crim.”
8En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu;
confio en la seva bondat per sempre, perpètuament.
9Et lloaré eternament pel que tu has fet,
i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels.
S'ha seleccionat:
SALMS 52: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya