SALMS 142
142
Tu coneixes prou bé per on camino
(Maskil. De David. Quan era a la cova. Oració.)
1El meu crit clama al Senyor,
el meu crit implora al Senyor.
2Davant seu aboco el meu plany,
davant d’ell exposo la meva angoixa
3quan em sento del tot desanimat.
Tu coneixes prou bé per on camino;
en el camí per on vaig m’han parat un llaç.
4Guaita a la dreta i mira: no hi ha qui m’atengui;
no tinc on escapar-me,
a ningú no li preocupa la meva vida.
5Vinc a tu clamant, Senyor,
i dic: “Tu ets el meu refugi,
el meu bé en aquesta terra.”
6Para atenció al meu plany, perquè estic del tot abatut.
Deslliura’m dels meus persegui-dors,
perquè són més forts que no pas jo.
7Treu-me de la presó,
que pugui lloar el teu nom.
Els homes honrats faran rotllana al meu voltant,
perquè tu m’hauràs afavorit.
S'ha seleccionat:
SALMS 142: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya