SALMS 107
107
LLIBRE V
Lloeu el Senyor, perquè és bondadós
1Lloeu el Senyor, perquè és bondadós,
perquè és etern el seu amor!
2Que ho diguin els redimits del Senyor,
els qui ha arrencat del poder de l’opressor
3i els ha aplegat d’entre les nacions,
de llevant i de ponent,
del nord i del migjorn.
4Vagaven pel desert, en terra desolada,
sense trobar cap camí de ciutat ha-bitable;
5famolencs i assedegats,
profundament decaiguts.
6Llavors clamaren al Senyor en la seva angoixa,
i els deslliurà de les seves afliccions,
7els encaminà per la via segura
fins a arribar en una ciutat on poder viure.
8Que agraeixin l’amorositat del Senyor,
i els seus prodigis a favor dels mortals,
9perquè satisfà l’ànima assedegada
i sustenta plenament la famolenca.
10Als qui vivien en la fosca i les te-nebres,
captius en la misèria i amb ferros,
11per haver estat rebels a les ordres de Déu
i haver menyspreat els designis de l’Altíssim,
12els doblegà el cor amb l’aflicció;
sucumbien, i ningú no els ajudava.
13Llavors, en la seva angoixa, clamaren al Senyor,
i els deslliurà de les seves afliccions:
14els tragué de la fosca i les tenebres,
i va trencar les seves cadenes.
15Que agraeixin l’amorositat del Senyor,
i els seus prodigis a favor dels mortals;
16perquè ha trencat portes de bronze
i ha esmicolat barrons de ferro.
17Altres, insensats, pel seu compor-tament rebel
eren afligits per les pròpies maldats.
18Qualsevol mena de menjar els feia fàstic,
i estigueren a un pas de la mort.
19Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor,
i els deslliurà de les seves afliccions:
20envià la seva paraula i els guarí,
i els alliberà del sepulcre.
21Que agraeixin l’amorositat del Senyor,
i els seus prodigis a favor dels mortals;
22que ofereixin sacrificis d’acció de gràcies
i aclamin les seves gestes amb gran joia.
23Els qui solcaven la mar amb les naus,
traficant enllà d’aigües immenses,
24comprovaren les obres del Senyor
i les seves meravelles en alta mar.
25Al seu mandat es girà un vent de tempesta
que aixecava grans onades:
26llançats cap al cel, davallant fins als abismes,
se’ls fonia l’ànima davant del perill,
27giravoltaven i trontollaven com un embriac,
i tota la seva perícia era inútil.
28Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor,
i els deslliurà de les seves afliccions:
29canvià el temporal en bonança,
i les seves onades s’aquietaren.
30Aleshores s’alegraren per la calma,
i els conduí al port que desitjaven.
31Que agraeixin l’amorositat del Senyor,
i els seus prodigis a favor dels mortals;
32que l’exalcin en la reunió del poble,
que el lloïn en el consell dels ancians.
33Ell converteix els rius en deserts,
els corrents d’aigua en terra seca
34i la terra fèrtil en salines,
per la malícia dels seus habitants.
35Canvia el desert en estanys,
i el terreny de secà en dolls d’aigua;
36hi fa establir els famolencs,
i ells hi funden una ciutat habitable.
37Sembren camps i planten vinyes
que donen una collita abundosa.
38Els beneeix i es reprodueixen a desdir,
i no escatima el seu bestiar.
39Però si queden reduïts i abatuts,
per l’opressió, el mal i la dissort,
40el qui aboca el menyspreu sobre els prínceps,
i els fa vagar pel desert sense camí,
41també recobra els desvalguts de la misèria,
i, com a ramats, fa créixer les fa-mílies.
42Ho veuen els homes justos i se n’a-legren,
i tota dolenteria ha de cloure la boca.
43Qui sigui assenyat, que mediti aquestes coses
i consideri l’amorositat del Senyor!
S'ha seleccionat:
SALMS 107: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya